Page 47 - Girona Goda i Sarraina

Toledo (a.633), ja que segons ens
Uo dels sarcófags de Sant Fel¡u
fou collocat damunt recorda el mateix Ildefons de Toledo, la
I'altar ñajot del temple per prelatura de Nonnit s'escaigué durant
guardarh¡ les relíqu¡es del
sant t¡tular. el regnat dels reis Suíntila (621-631) i
Sisenand (631-636).
tomba del qual, segons testimonia llde- La mort del bisbe gironi sembla que
fons de Toledo, visitava molt sovint. va ser molt sentida en el si de la comu-
Aquest fervor envers el mártir gironí, nitat gironina, i també per les grans per-
unit a les indicacions donades en el IV sonalitats de l'época. N'és un clar
Concili de Toledo (a.633), on es poten- exemple el fragment d'una carta que el
ciava la redacció i el cant dels himnes bisbe Brauli de Saragossa, de qui hom
litúrgics (cánon XIII), va redundar en ha:uposat un molt probable origen
la redacció, segurament per part del gironí, va adregar l'any 634 o 635 a la
mateix bisbe Nonnit, de l'Himne litúr- seva germana, l'abadessa Pompónia, i
gic dedicat a sant Feliu de Cirona en la qual es lamentava i plorava la mort
«Font, oh Déu, de vida eterna»>, que es del seu gran amic Nonnit: <<Ha esdevin-
recitava, segons sembla, davant la gut la mor| terrible per a mi, del meu
tomba del mártir a Girona, i que ens senyoL el bisbe Nonnit, de venerable
n'ha pervingut el text grácies a la trans- memória. Aclaparat així, quants de
missió manuscrita. gemecs i planys no arribo a proferir!
Nonnit degué morir poc temps des- A¡!, en el nostre temps, quin tresor més
prés de la celebració del IV Concili de gran no hem perdull» (Epistola XVIII).
;:'
§§