Page 48 - Girona Goda i Sarraina

El tema de l'escrit de Juliá era expli-
car la revolta de Pau, un personatge
important de la cort, contra Vamba,
pocs mesos després d'haver estat ungit
La revolta rei, I'any 673.
En efecte, mentre el rei, al capda-
vant del seu exércit, lluitava, novament,
de Pau contra els vascons, fou assabentat de la
revolta, inicialment reeixida, dels terri-
roris de la Septimánia. que havia per-
més als caps dels rebels, el comte de
ES dades en les cróniques oficials Nimes, el bisbe Gumild, i l'abat Ramir,
del regne sobre Girona, durant el entre d'altres, de controlar tota aquella
domini visigot, són escasses i quan n'hi zona, amb el perill que significava per
ha, no se'ns dóna sinó el fet pelat, sense al futur del regne. Vamba decidí enviar-
comentaris, dins d'una tradició literá- hi, per posar fi a la situació, Paq dux
ria en la qual destacaren la precisió i la molt probablement de la Gál.lia Narbo-
capacitat sinóptica de Joan de Bícla- nense. En arribar a la capital d'aque-
rum, bisbe de Girona. lles terres, Pau, en un cop de teatre
Tanmateix, grácies a la Historio imprevist, assumí la direcció del movi-
excellentissimi regis Wambae escrifa per ment arrossegant en I'operació el dux
Juliá de Toledo, posseim, a manera de la Thrraconens e Ramosindus, i es fé¡
d'excepció a una regla omnipresent, una ungir rei d'Orient clara contrapo-
-en
rica informació sobre un fet de certa sició al d'Occident, que era Vamba-,
transcendéncia que tingué com a esce- colanl-se amb la corona votiva que
nari, almenys en parl. aquesta ciulal i Recared havia ofrenat a la tomba del
el seu territori i que val la pena de refe- mártir Feliu de Girona.
rir amb un mínim detall. Vamba, tanmateix, reaccionani amb

Porta tado+omana
sobre la V¡a Augusta,
al teme de les
Cluses Uallespi).
Al costat, la
fo¡talesa que
defensava la porta de
la Via Augusta.
Vamba hagué de
conquer¡r-la
en la rcvolta de Páu.