Page 43 - Girona Goda i Sarraina

M.,

Lesglés¡a
prc-romántca
de Sanf Juliá
de Baada.

any en qué també firmá el document
anomenar De Flst'o Barcinonen:i, on e: Girona, centre litúrgic
regulava la funció dels bisbes en la
supervisió i vigiláncia del cobrament Lo importdncia que ya
del. impostos per part dels lunciona- ossolir
I'Església gironina al final del
ris reials; Concili de Toledo (a.597), II segle VI i durant el primer terg del
Concili de Barcelona (a.599), i Sínode segle VII queda reflectida en el
de Cundemar (a.610), on es promulgá fragmenÍ d'una cdrta, que hom
1a preeminéncia de la diócesi toledana dalo vers I'any 636, on Fronimid,
sobre la província Cartaginense, i final- atbst i prevere, consulto el bisbe
me-nt, també signá les actes del Concili Brauli de Saragossa sobre una
d'Egara (a.614). qüestió litúrgicq. En respostq a
squests consulfo, Brouli posa com
A la mateixa ciutat de Girona, la
o exemple el costum seguit s
\e\a tasca lou prou important. És molt
Toledo, Sevilla i Girona, pel que
probable que durant el seu episcopat,
semblo els tres grons centres
o poc temps abans, fundés un mones- eclesidstics de I'ipoco.
tir a la ciutat, i que el dotés de la «Em consultes, en efecte, si el
mateixa regla monástica que sabem que divendres de Pasqua (sant) cal
havia redactat anys abans. D'aquest respondre <<amén» a cada lectura
cenobi sabem que anys després va sor- d'un pa"satge de l'F)criptura i \i
tir Nonnit, el seu successor en Ia seu cal cantar el «Glória» segons el
episcopal gironina. costum. Aixd no es fa entre
nosaltres, i tampoc no ho he Yisi
EI culre al mártir gironí sant Feliu
en cap altre lloc, tampoc no ho
¡ambé ra a55olir duranl el seu episco-
feia el meu senyor Isidor. de feliE
pat un impuls molt important, no sols
memória, tampoc no es fa a
a la mateira ciutat, sinó també fora Toledo ni a Girona».
d'ella. N'és un clar testimoni el fet que
el mateix rei Recared regalés a la tomba (Brauli de Saragossa, Epistola
del sant una corona votiva d'or com a xv, ,5-18)
regal.

41