Page 49 - Girona Goda i Sarraina

decisió i empenta, va véncer rápidament El rei got continuá vers el nord, supe-
els vascons i amb una bona marxa es rant les defenses pirinenques, i, unifi-
dirigí amb el seu exércit cap a l'actual cant de bell nou les forces, subjugá
Catalunya, sense deixar temps de reac- Narbona, i finalment Nimes, on cap-
cionar a l'enemic. Dividí les forces en turá tots els rebels, i així posá fi a
tres brasos: un penetrá per la vall del l'episodi.
Segre i la Cerdanya, I'alt.re per Auso i ¿Quin paper va fer el bisbe Amador
la catalunya central, i el tercer, amb en tota aquesta história, inflada i sovint
Vamba al capdavant, per la Via Pública, objecte d'in terpretacions [antasioses, i
que no pot ser altra que l'antiga Via que no deu ser sinó un episodi més de
Augusta. Barcelona se li sotmeté de les lluites successóries del regne visigot
seguida, i el rei es present¿ immediata- del qual grácies al text de Juliá, estem
ment davant de Girona, qug defensada molt ben informats, a diferéncia d'altres
pel bisbe Amador, li fou lliurada sense fets similars? Tot sembla indicar que
combat. El text recorda que el bisbe participava, de més o menys bon grat,
havia rebut una carta de Pau on se li en la revolta, que la rápida intervenció
deia que obrís les portes de la ciutat al de Vamba Ya impedir que arrelés amb
primer exércit que hi arribés, conven- forga a Catalunya. No sabem cap altra
gut que seria el propi i no pas el de cosa d'aquest bisbg que ens hauria estat
Vamba, i que, seguint aquestes instruc- desconegut si no fos pel text de Juliá
cions, la plaga fou lliurada sense lluita. on se'ns nara la revolta de Pau.