Page 54 - Girona Goda i Sarraina

LS regnes bárbars sorgits a occr-
dent de les ruines de I'imperi romá
continuaren utilitzant, de primer, les
monedes encunyades per I'imperi romá
La moneda occidental i, més endavant, per l'orien-
tal, com a numerari oficial, i durant
visigoda molt de temps, quan produiren llur pró-
pia moneda, continuaren fent servir la
simbologia característica de les mone-
des imperials, amb la imatge i el nom
de l'emperador de Constantinoble, en
part per inércia, per reconeixement tácit
d'una autoritat, més moral que cap
altra cosa, i potser per incapacitat polí-
lica de trenca¡ uns lligams tan intensos
, tan antics.
AI capdavall, les monedes encunya-
des a occident seguien la metrologia
romana resultat de la gran reforma
endegada per Constantí I, que condnuá
r igenr al llarg de ror e) bair imperi i
l'an t iguirat rardana. Aquest sistema
partia de la lliura d'or -unitat ponde-
ral i mai monetária-, de 326,88 grams;
dd, solidus o sou d'or, la moneda base,
de 4,54 grams tedrics, i per tant una
I 72 part de la lliurar del lremrssr-l o
triens, amb un pes d'1,45 grams d'or,
equivalent a un terg de sou; i finalment,
de la siliqua de plata, amb un valor
d'1/24 part del sou. El bronze servi per
les monede. inferiors. La monarquia
visigoda no sembla segur que encunyés
ni sous d'or ni siliques d'argent, només
trients d'or. Quant a les monedes de
bronze, es feren servir les d'época ante-
rio¡ especialment les dels segles IV i V

.,/.\*
¡i1
Lacal¡tzació de les troballes de
manedes v¡s¡gótjques, segans X. Barral
¡ Altet. Les rodones ¡ndiquen
les monedes alllades, i els quadnts
els lresars de manedes

52