Page 58 - Girona Goda i Sarraina
P. 58

sobretot de la manca  quasi absoluta
                                                    d'elements arqueológics  relacionats
                                                    amb aquest culte, i també  del quasi total
                                                    silenci de les fonts escrites  de l'época,
                         Sant Feliu                 sols trencat  en el segle VII, en qué unes
                                                    poques referéncies, i encara  indirectes,
                              i Girona              semblen indicar-nos  la gran  esplendor
                                                    que  aquest culte va assolir a la nostra
                                                    ciutat  en els darrers anys del període
                                                    visigótic.
                                                       El testimoni  més antic que renim  per
             T   ,  ESTU DI del cutre al mártir gi-  determinar l'antiguitat d'aquest  culte a
             lJ     roní 5ant Feliu a la nost¡a ciuia¡  Girona són els versos del Peristephanon
             en els segles posreriors  al seu martiri,  de Prudenci:   petita  Girona, rica en
                                                                "L,a
             succei¡.  com és sabut,  en els primers  cossos sants, presentarit  la glória de
             anys del segle IV (303-304),  presenta,  Félix» (IY,29-30), escrits per aquest
             encara avui,  grans dificultats,  a causa  poeta  hispanoromá en els primers  anys
                                                    del segle  V. Aquesta  citació,  a part de
                                                    confirmar  la innegable  historicitat del
             Sant  Fel¡u, rcpresentat  en          martiri  de Feliu a Girona durant la per-
             un antic gravat de boix.               secució de Diocleciá,  al comenqament
             A la página  del  costat,
             una corona  vot¡va                    del segle IV, sembla  indicar  també que
             semblant  a la que                    al principi  de Ia centúria següent les
             Becarcd  rcgalá  a la                 seves despulles i relíquies  eren  venera-
             tomba de Sant  Feliu-
                                                   des a la nostra ciutat.
                                                       Si bé el poeta Prudenci no parla en
                                                   cap moment de l'existéncia  a Girona
                                                   d'un temple o basílica martirial on
                                                   reposarien  les despulles del mártir
                                                   gironí, sembla  possible  que ja  fos bas-
                                                   tit en el mateix segle IV. La gran difu-
                                                   sió que va assolir el culte a sant Feliu
                                                   a la Gál'lia  Narbonesa durant el mateix
                                                   segle V i el fet que  el mateix  bisbe i his-
                                                   toriador Gregori de Tours (538-594)
                                                   deixa entreveure  en una de les seves
                                                    obres (De Gloria  Martyrum, 92) que
                                                   coneixia 1'existéncia  d'aquest  temple,
                                                   semblarien confirmar  aquest  extrem.
                                                       A aquesr  temple  airecat a Cirona en
                                                   honor de sant Feliu i al sepulcre  del
                                                   mártir que  s'hi guardava en el seu inte-
                                                   rio¡ hi fa referéncia  el bisbe  i historia-
                                                   dor Juliá de Toledo (vers 642-690)  en
                                                   la seva história  de la sublevació de Pau
                                                   contra  Vamba, quan  ens explica com el


                i6
   53   54   55   56   57   58   59   60   61   62   63