Page 58 - Girona Goda i Sarraina

sobretot de la manca quasi absoluta
d'elements arqueológics relacionats
amb aquest culte, i també del quasi total
silenci de les fonts escrites de l'época,
Sant Feliu sols trencat en el segle VII, en qué unes
poques referéncies, i encara indirectes,
i Girona semblen indicar-nos la gran esplendor
que aquest culte va assolir a la nostra
ciutat en els darrers anys del període
visigótic.
El testimoni més antic que renim per
T , ESTU DI del cutre al mártir gi- determinar l'antiguitat d'aquest culte a
lJ roní 5ant Feliu a la nost¡a ciuia¡ Girona són els versos del Peristephanon
en els segles posreriors al seu martiri, de Prudenci: petita Girona, rica en
"L,a
succei¡. com és sabut, en els primers cossos sants, presentarit la glória de
anys del segle IV (303-304), presenta, Félix» (IY,29-30), escrits per aquest
encara avui, grans dificultats, a causa poeta hispanoromá en els primers anys
del segle V. Aquesta citació, a part de
confirmar la innegable historicitat del
Sant Fel¡u, rcpresentat en martiri de Feliu a Girona durant la per-
un antic gravat de boix. secució de Diocleciá, al comenqament
A la página del costat,
una corona vot¡va del segle IV, sembla indicar també que
semblant a la que al principi de Ia centúria següent les
Becarcd rcgalá a la seves despulles i relíquies eren venera-
tomba de Sant Feliu-
des a la nostra ciutat.
Si bé el poeta Prudenci no parla en
cap moment de l'existéncia a Girona
d'un temple o basílica martirial on
reposarien les despulles del mártir
gironí, sembla possible que ja fos bas-
tit en el mateix segle IV. La gran difu-
sió que va assolir el culte a sant Feliu
a la Gál'lia Narbonesa durant el mateix
segle V i el fet que el mateix bisbe i his-
toriador Gregori de Tours (538-594)
deixa entreveure en una de les seves
obres (De Gloria Martyrum, 92) que
coneixia 1'existéncia d'aquest temple,
semblarien confirmar aquest extrem.
A aquesr temple airecat a Cirona en
honor de sant Feliu i al sepulcre del
mártir que s'hi guardava en el seu inte-
rio¡ hi fa referéncia el bisbe i historia-
dor Juliá de Toledo (vers 642-690) en
la seva história de la sublevació de Pau
contra Vamba, quan ens explica com el

i6