Page 62 - Girona Goda i Sarraina

Ijexisténcia a Hispánia i en part de
la Gál'lia narbonesa en época visigótica
d'una litúrgia autóctona, actualment
coneguda amb el nom de «Ritu hispá-
Litúrgia nic», va afavorir la redacció de textos
litúrgics propis per a la celebració de la
iculte festivitat de molts sants hispirnics, entre
ells sant Feliu de Girona.
Malauradament, peró, actualment
aquests textos litúrgics visigótics sols ens
són coneguts en Ia seva immensa majo-
part de la dedicació de diferents ria per cópies posteriors a la invasió
basíliques i temples en diversos musulmana (segles IX a XI).
indrets d'Hispánia i de la Gál'lia, el De fet, la celebració de la festivitat
culte a sant Feliu de Girona en época de sant Feliu en la diada de l'1 d'agost
visigótica també és conegut grácies a sembla ser una de les més antigues de
l'estudi dels diferents textos litúrsics la litúrgia hispana, com ho palesa la
compostos en memdria seva. seva preséncia en els més antics calen-
daris litúrgics hispánics i també en el
famosíssim <<Martyrologium hyeroni-
mianum>>, un martirologi conegut fora
d'Hispánia ja en el mateix segle V, i on,
en l'apartat corresponent al dia 1
d'agost, es pot llegir: «In Spaniis
Gerunda civilate natolis Sancti Felicis
martyris>».
Peró és sobretot en els llibres litúr-
gics hispánics dels segles VI i VII
emprats en la celebració de la missa i
de l'ofici diví on millor queda reflec-
tida l'esplendor d'aquest culte i la seva
evolució cronológica amb el pas dels
anys.
Aixi, sembla que durant la segona
meitat del segle VI o en els primers anys
del segle VII es van compondre les pri-
meres catorze oracions de les dinou de
qu¿ consta l'ofici complet que per a la
festivitat del sant es pot trobar en l'Ora-
cional de Thrragona, el Liber Oratio-
num Festivus, vigent a la Thrraconense
al final del segle VII, com també el text

Gefto litúrg¡c de la
basil¡ca del Bovalat
(Serós, Segriá)
del segle Vll.

6§