Page 66 - Girona Goda i Sarraina

segons significava de pérdua de poder
polític i económic en benefici dels pri-
mers, i també pel fet de pertimyer a dos
corrents cristians diferents i enfrontats:
La societat el católic, la majoria hispana, i l'arriá,
la minoria germánica. El tercer concili
toledá, del 589, marcá l'abandonament
de l'heretgia arriana per part dels visi-
S ben poc el que sabem d'una gots i l'inici d'una integració d'interes-
E manera directa, sobre aquesta sos molt sólida entre l'aristocrácia
qüestió, pel fet que ens manquen fonts germirnica i la hispanoromana que posá
i perqué la recerca arqueológica prác- fi als vells malentesos i permeté al cap-
ticament no ha comengat. Thnmateix, davall una actuació de govern conjunta.
s'ha de suposar que no hi ha canvis Cal assenyalat en relació amb la dua-
notables en relació amb el que sabem litat étnica de la Hispánia d'aquests
referent a d'altres llocs. segles, que pel que fa a Girona i al seu
En definitiva, la societat d'aquesta territori, la preséncia real d'elements
etapa és una continuilat de la del baix gots era mínima, indetectable -com ho
imperi, amb l'afegitó importantíssim palesa molt bé el registre arqueológic-,
d'un nou element humá, no gaire nom- a diferéncia del que passa en diversos
brós, peró actiu i que controla en les punts de la Meseta, i fins i tot al Ros-
seves mans el poder polític i militar: els selló, on abunden les necrópoüs de for-
üsigots. Al principi gots i hispans, espe- tíssim regust germ2rnic.
cialment la poderosa aristocrácia terra- La societat es dividia en diferents
tinent, s'enfrontaren pel que per als grups. Hi havia els potentiores. o aris-

Campercls
efectuant la coll¡ta
¡ el prcmsat de
l'oliva, una de les
tasques clássiques
de l'agricultura
de l'época.
Es un detall del
sarcófag de les
Estac¡ons,
d'Ernpúries.