Page 68 - Girona Goda i Sarraina
P. 68

El món dels morts





                    El ritual  funerari  hct dnaÍ canviont ol llarg dels temps,  perd
                bds¡cament podem reduir-lo a dos grans  models o costums: la
                incineració  o cremqcíó  del caddver  en unu pira  /ustrinum/  I
                enterroment de les cendres en una urna o una caixa (larnax)  i la
                inhumació,  ritual segons el qual el diJunt és sebollit directament  a teta
                o dins d'un taüt o conten¡doL  que pot ser de molts tipus ¡qualitors
                diferents.  A portir del segle II, en el món mediterrani  comen7a  a
                haver-hi un canvi significatiu  en lo tradició: s'abandona  lentoment,  la
                cremació  per la inhumació.  Del segle següent engii, aquest  costum
                s'imposo,  en part a causa de lo nova religiositat i del pes social  dels
                cultes salvadors, entre els quals, cada vegada még hi té un p(tper
                protagonista  el cristianisme.
                    Peró, tot i ser un únic rituol, hi ha moltes moneres distintes
                 d'aplicar-lq  i en un mateix cementiri  podem observor soúnt aquesta
                 diversitat. Un cop d'ull als cement¡ris  d'aquest període  locolitzats  a
                 Girona (encontorns de I'església de Sant Feliu, caserna dAlemanys,
                 carrer dels Ciutadans,  plaqa del Mercadal), idéntics als excavats en
                 altres llocs d'aquestes  contrades  (Empúries,  Caldes de Malavella,
                Porqueres,  Figueres...),  ens en  .forii  veure lo tipologia, on sovint queden
                poleses les grans  di,feréncies  socials.
                    o) Simples  fossats  oberts o terra. En aquest  cos el coddver es
                 diposita directament a I'interior  d'una raso. De ttegades,  una excavació
                atürada  pot descobrir  les evidéncies d'un taüt de  fusta  desaparegut.
                    b) Tombes  de tegulae. El cos del dífunt és situot a I'inlerior d'un
                sarcófag construit amb teules planes. N'hi ha varionts, segons la secció
                 de la tomba, i poden  ser triangulors,  amb unes tegulae a terro  Íent  de
                solera de la caixa i unes oltres inclinades, de dues en dues,  fins  a
                 complelar el taüt, unides  de vegades amb imbrices i morter de calQ;
                 dues teules planes verticals clouen la capEalero i els peus.  Una altra
                 voriant és el de lo caixa de teules de secció quodroda,  molt més rara.
                    c) Tbmbes  d'ttm;fora cobrinr les despulles.  Uno dmfora sencera o
                 retalloda  o dues itmfores, segons el cas. De vegades  només  els
                [rogments  aixaÍats d'un d'aquests  recipients. Sovint  es  fa  servir  en
                 in humat ions inlan  t ils.
                    d) Pedres petiles marcant  la tomba,  clavades  verticq¡ment, el difunt
                 o l'interior ajagat i amb lloses planes i no gaire gruixudes  cobrint-lo.





                 66
   63   64   65   66   67   68   69   70   71   72   73