Page 65 - Girona Goda i Sarraina

<<3. Llavors Sont Feliu, originari de la ciutot Scil'litana, anava a
Cesarea, ciutat siluada al litorol de Msuritdnia, d'on e$l anomenada
capifal i on brillaven els estudis literaris. Allí el sant home v*lia.
fi
d'excet'lír entre tols
derlicar-.ce a lo farmoció intel.lechnÍ. a {i d'excel.lír éntre tots elsels
dedicar-se a la formació intel'lectuoÍ, a
altres. Aix{, doncs, abans d'emprendre la nowgació, va sentír la notícia
que es divulgava de poble en poble, aixó és, que a les costes d'Hispit-
nia una greu persecució s'encruelia contro els crist¡ans. Quont sant

Feliu, i no solament el tenien per mercoder que donava riqueses terre-
nals o convi de les celestials, ans encara li deien apdstol o un dek pro-
fetes, que mostrova o toÍhom el comi de la salvació».
«13, §e'l féu portor altra vegado ol davsnt i, ux rsp hi va ser Rufí
vo dir-li: "§§..olta'm, Feli* com si et fos germ& í deddeix-te a o{erir
sacrificis als déw. El prqftcte Dacii t'efevard a gron dignitat, ,Íq tambó
era un foraster quan vaig venir; peró, per haver obe¡t els seus precep-
tes, m'ha proporc¡onat riqueses i honors". Sant Feliu, llavors, amb
auddcia desimbolta, li va dir: "Ni que em prometessis el cel omb tots
els seus dngels o m'oferissis les delícies del paradís, mai no m'avindria
promets ni m'ajupiria als teus regals'\.
mond que li obrissin lc carn fins als ossos i que, amb
'tur* amb les ,ferides renovades i amb dolors més forts,
s*ibés a
benaurat a Girona, a molt
Déu>>.
«23 (...) Després d'haver passat tota la nit en oració, el cos del sant
ens fou sostret. Quon ens vam desperlar (...) el vam
sepulcre que el benourat mitrtir s'havia preparot. A,
d'una rr¡anera ben escaient i digna (...)t>.

OJ