Page 60 - Girona Goda i Sarraina
P. 60

Sabem per exemple que  a Xátiva, al
                                                    final del segle Vl-primeria  del VII-, es va
                                                    consfuir una basílica que  era usada com
                                                    a seu pels bisbes  setabitans i que molt
                          La d if usió              possiblement  era dedicada a sant Feliu.
                                                       Més cap al sud de la península,  a
                                                    Guadix  (Granada),  sabem,  grácies  al
                         d'un Gulte                 text d'una magnífica inscripció,  que
                                                    l'any  652 es va consagrar una basílica  en
                                                    la qual es dipositaren  relíquies  de molts
                                                    sants mártirs,  entre les quals n'hi havia
              p  Ona de la mareira ciurar de        d,e «Sancti. Felici Cerundensl»,  sens
              I   Cirona, el culte al márrir  sanr Feliu  dubte corresponents  al mártir gironí.
              és molt important en época  visigótica,
              com ho demostra l'existéncia de dife-
              rents basiliques dedicades al sant gironí
              en diferents indrets d'Hispánia i de la
              Gál'lia.
                 La més antiga d'aquestes  basíliques
              es documenta  a Narbona, on sabem,
                                                         L' exist¿ ncio d' una  b asil ic a
              grácies al testimoni del bisbe i historia-
                                                      dedicada  g  sant Feliu de Girona a
              dor Gregori de Tours (538-599), que     lo ciutat de Narbono, durant el
              existia  en aquesta ciutat, en época del
              rei Alaric II (484-507), una basílica
              dedicada  a sant Feliu de Girona. Grá-
              cies a una afortunada  troballa epigrá-
              fica realitzada  al comengament  d'aquest
              nostre segle, coneixem que aquest  tem-
                                                      Narbona. Perd,  com que 1'a19ada
              ple havia estat bastit l'any vint-i-nové
                                                      d'aquest temple  privava  de veure
              de l'episcopat del bisbe Rusticus
              << ann (o) XX VI  III ep (i)s (c  o pa  tus Rus-
                                         )
              tic(i)>>, corresponent  a l'any 455.
                 No sols a Narbona:  també  a Tours
              aquest  culte era prou  conegut,  com ho
              demostra la curiosa an¿cdota  que       l'edifici,  i aixi
                                                      contemplar  bé tot e1 que vulgui"
              explica  Gregori de Tours en una de les
                                                         mateix  conseller va cridar tot
              seves  obres (Historio Francorum  IX, 6),
                                                            els paletes i va
              on relata com l'any 587 arribá a la seva
                                                            ¡ del sant, bo i
             ciutat un monjo  pelegri molt sospitós
             que, per intentar  guanyar-se  els seus
              favors. deia  que venia d'Hispánia ique
             portava  amb ell relíquies de sants már-
             tirs: sant Viceng i sant Feliu.                            Martyrum, 92)
                 A Hispánia, en canvi,  els testimo-
             nis sobre  la difusió d'aquest culte són
             més tardans,  no anteriors al segle VIL



                §&
   55   56   57   58   59   60   61   62   63   64   65