Page 67 - Girona Goda i Sarraina
P. 67

tocrácia  teratinent, eren posseidors  de  rions o d'alts funcionaris imperials,  en-
       grans o mitjanes propietats  al camp  que  tre les quals és significativa l'activitat
       administraven  des de grans vil.les o vlci  edilícia, gairebé l'única del moment  que
       que,  almenys  per aquestes  contrades,  canviá  l'aspecte  de la geografia urbana.
       solien ser la continuitat d'edilicis ante-  Més ensota  hi havia els humiliores,
       riors: peró renien també cases ipropie-  anomenats la plebs,  en aquests  anys
       tats a ciutat, prop  dels cercles  de poder,  homes lliures, petits camperols,  arte-
       del mercat  i del centre d'activitat  arte-  sans,  professions  liberals, mercaders,
       sanal. Si bé és cert que la clailas  clás-  negociants,  en situació molt dispar,  i els
       sica havia  entrat en crisi,  que  els curials  esclaus, ben presents en tota la docu-
                                             mentació  jurídica
       havien  acabat  desapareixent,  la ciurar                   i  eclesiástica
       no havia mort, malgrat  el que s'hagi  dit:  d'aquests anys, no gaire nombrosos,
       s'havia transformat  i feia un paper dis-  potser, peró sempre presents.
       tint, peró encara enormement impor-       La fiscalitat  de l'época  no mostra
       tant, i continuava vertebrant el territori.  canvis  respecte als darrers  anys  de
       A més, des del segle IV, l'Església,  l'imperi romá: la capitat io/iugatio,
       entorn  del bisbe, aplegava en les seves  l'impost  personal  i aquell relatiu a les
       mans activitats i responsabilitats  que  possessions  territorials  que diferencia el
       havien estat anteriorment  dels decu-  tipus de conreu o d'erplotació.


                                                              Vista general  de la factor¡a
                                                                     de salaons  de la
                                                             C¡utadella  de Boses,  la qual
                                                            va tenir un ple func¡onament
                                                                durant els segles  V ¡ Vl.
   62   63   64   65   66   67   68   69   70   71   72