Page 71 - Girona Goda i Sarraina

El motiu cal suposar que es repetia amb cementiri sorgit al seu entorn són docu-
altres elements que devien complemen- mentats des de molt antic, des del segle
tar i enriquir la decoració. La técnica IX, sempre amb el mateix nom de Sant
emprada, els motius utilitzats i els Martí Sacosta, un topónim extraordi-
paral'lels assenyalen una cronologia nari que en recorda d'altres de Girona
segura dins del segle VII i unes influén- (Santa Eulália Sacosta, Palau-sacosta)
cies notables de la gran escola centre- i que s'associa sovint a un vell camí
peninsular que irradia vers la periféria romá, que pel cas de sant Marti hem
i arriba fins i tot a la Gál.lia gótica. pogut reconstruir a partir de la docu-
Ilaltra cara fou aprofitada en el mentació medieval i la topografia
segle IX, o molt poc després, com a actual: una via costeruda que menava
suport d'una inscripció funerária del vers la porta Rufina.
cementiri que hom construí a redós del ¿Pot pensar-se en l'existéncia d'un
temple dedicat al sant bisbe de Tours. lloc de culte, al subsól de l'església del
Aquest fet té un inter¿s extraordinari, sant confessor, d'época visigoda? El
val la pena comentar-lo. En efectg entre cert és que no ho sabem del cert, peró
la datació proposada pel fragment de hi ha indicis que cal valorar en aquesta
cancell iper la inscripció funerária que direcció. El lloc és admirable, a tocar
determina l'aprofitament de l'objecte hi un camí, no gaire lluny de la Via
ha un lapse, relativament curt, d'uns Augusta, i el sabem desenvolupat ja en
dos-cents anys. Cal suposar també que elsegle lX. A més. és dilícil explicar que
la barana decorada tingué un període el fragment de cancell fos portat de
de funcionament que com a mínim cal- gaire lluny per fer-ne una lápida fune-
dria fer arribar als anys de la conquesta r¿lria, pensant, en aquest cas, que havia
sarraina, tot i que, segons sembla, de venir d'una distáncia notable, am-
aquesta fou pactada. I-església i el pliada per l'existéncia de les muralles.