Page 74 - Girona Goda i Sarraina

A ciutat de Girona, seu episcopal
EI rerapats
de Girona
Excavac¡ó de Ia necrópol¡s
tardo-tomana del carret de
Sant Esteve. a Caldes de
Malavela, I'any 1989.
72
documentada almenys des del
principi del segle V, la més important
des del baix imperi entre Narbona i Bar-
celona, continuá consolidant aquest
lloc preeminent al llarg dels segles de
domini visigot i durant l'alta edat mit-
jana, aprolitanr una situació excepcio-
nal com a pont entre Ia Gál.lia gótica
i Hispánia.
Thnmateix, Girona no és l'única ciu-
tat del nord-est peninsular, ni tampoc
l'únic bisbat documentat. Des de
l'época flávia, de la darreria del segle
I -i no sembla que hi hagi, més enda-
vant, canvis-, es distingeixen quatre
municipis romans que estructuren el ter-
ritori: Roses, Empúries, Girona i Aquoe
Calidae (Caldes de Malavella). Del pri-
mer sabem que molt probablement
arribá a tenir un bisbe durant el segle
V, peró per raons que ens són descone-
gudes el perdé, i passá a dependre de
l'església emporitana. En efecte, la ve-
llíssima Empúries superá Ia gravíssima
crisi que l'havia afectat al llarg de l'alt
imperi, adaptant-se admirablement a la
nova realitat. iesdevingué seu episco-
pal, molt activa, si més no des del prin-
cipi del segle VI. Malgrat que Roses
encunyá moneda en uns moments con-
crets del regne visigóric i Empúries mai,
aquesta i no l'altra será la ciutat prin-
cipal del territori només per sota de
Girona, port actiu i cenrre de primer
ordre, com ho palesa el fet que es con-
vertís en capital comtal després de la
conquesta carolíngia. El bisbat, admi-
rablement documentat durant els segles
VI i VII, fou engolit per Girona després
del 785, sense que en sapiguem la causa.
Aquae Calidoe, tot i que continuá po-
blada, no reeixí a consolidar-se com a
ciutat, i acabá incorporada a Girona, tot
perdent rápidament el prestigi de qué
devia haver gaudit durant l'alt imperi.