Page 78 - Girona Goda i Sarraina

Sota e! domini

musulmá

I del període del domini visigótic
és ben escás el que sabem de
Girona, molt més greu és la situació a
l'hora d'estudiar-ne el període de
domini árab. Són, de fet, molts pocs
anys, a l'entorn de setanta gene-
-dues
racions, pel cap alt-, que, no cal dir-
Els Banys Arcbs de Giona són
ho, és una etapa molt curta al llarg de
de l'época rcmán¡ca, peró
la qual pr¿rcticament no hi hagué temps segueixen una ttadició basada
per a grans canvis i modificacions. en I'estructuq dels banys
romans ¡ musulñans
Intentem aplegar les poques notícies
conegudes omplint els buits, gegantins,
amb dades aporrades per situacions
similars i que, d'una manera general, diferents aspectes tinguts en compte.
podem aplicar a Girona.
Quan una ciutat o un territori capitu-
Cal imaginar hi ha indicis en laven, ho leien després d'unes negocia-
-no
contra- que la ciutat es lliurá sense cions que definien un pacte que
resisténcia, tal com havia passat en la esdevindria un element clau de relació
majoria de les ciutats de l,actual Cata- entre la població hispana i els nous
lunya, si exceptuem Thrragona, que senyom. Aquests es comprometien a res-
resistí ifou devastada, i hagueren de pectar les propietats i les persones, a no
fugir vers les costes d'Itália et bisbe saquejar ni fer violéncia, a preservar
metropolitá, sant Prósper, i els seus esglésies i llocs de culte, a salvaguardar
auxiliars, ánimes de la resisténcia béns i objectes litúrgics. La continuitat
enfront de l'enemic. Thnmateix, la i la llibe¡tat de les própies creences eren
major part del territori degué ren{ir-se assegurades. i hom respectava lleis ijut-
a través d'un pacte de capitulació que ges. A canvi s'acceptava la nova situa-
indubtablement beneficiava els uns i els ció, un nou sistema tributari, no pas tan
altres. Res no sabem sobre el sentit diferent ni més feixuc que el d'époques
d'aquest tipus de pactes, pel que fa a anteriors. ila política exterior impo-
ciutats de l'actual Catalunya, i no cal sada, ara, pels governants árabs,
dir en el cas concret de Cirona, peró comprometent-se a no aliar-se amb els
pactes similars conservats ens poden seus enemics ni a actuar amb traidoria.
servir d'ajuda per fer-nos una idea
Sovint els antics com es i autoritats, des-
aproximada del seu funcionament i dels prés de la rendició, continuaven ocu-

i&