Page 79 - Girona Goda i Sarraina
P. 79
pant els seus llocs respectius. Quedava bem en la resisténcia ferotge de la Sep-
fixat un impost sobre cada baró major timánia musulmana als intents de con-
d'edat (yizyn) seguint la tradició, ben questa a partir del 752, per part de Pipí,
coneguda i arrelada, de la capitatiq i el qual no aconseguí consumar-la fins
de vegades, sobretot més endavant, el 759, després de pactar, novament,
sobre les terres i propietats. Per aquells amb els antics habitants i conduint la
que continuaven fidels a la seva própia frontera als Pirineus. D'aleshores enEá,
religió, cristians i jueus, hi havia el la nostra ciutat i la seva gent passaren
pagament especial d'un tribut del qual a ser lloc fronterer, amb tot el que aixó
eren eximits els seguidors de Mahoma. comporta. Tota una série de fets, la pro-
Aquests pactes afectaren Carcas- paganda i la pressió franca, feren que
sona i Nimes, i molt possiblement ciu- l'actitud dels ftrspani canviés, cosa que
tats com Barcelona o Girona. La prova prepará el camí de la conquesta.
més palesa de l'éxit d'aquests pactes i
del respecte d'uns i altres a alló que
s'havia acordat. ique ens serveix,
d'altra banda, per fer-nos una idea
forga precisa de la toleráncia i el res-
pecte dels sarrains envers els costums i
tradicions dels antics estadants, Ia tro- Arquetes añb¡ques dels segles Xll-X ,
conservades al tresor de la
catedtal de G¡tuna.
{§§§§ts§