Page 79 - Girona Goda i Sarraina
P. 79

pant els seus llocs respectius.  Quedava  bem en la resisténcia ferotge  de la Sep-
        fixat un impost sobre cada baró major  timánia musulmana als intents  de con-
        d'edat  (yizyn)  seguint la tradició,  ben  questa a partir  del 752, per part de Pipí,
        coneguda  i arrelada, de la capitatiq i  el qual no aconseguí consumar-la fins
        de vegades, sobretot  més endavant,   el 759, després de pactar,  novament,
        sobre les terres i propietats. Per aquells  amb els antics habitants i conduint la
        que continuaven  fidels  a la seva própia  frontera  als Pirineus.  D'aleshores enEá,
        religió, cristians i jueus,  hi havia el  la nostra ciutat i la seva gent passaren
        pagament  especial d'un tribut del qual  a ser lloc fronterer, amb tot el que aixó
        eren eximits  els seguidors de Mahoma.  comporta.  Tota una série de fets, la pro-
           Aquests pactes  afectaren  Carcas-  paganda  i la pressió franca,  feren que
        sona i Nimes,  i molt possiblement  ciu-  l'actitud dels ftrspani  canviés,  cosa  que
        tats com Barcelona o Girona. La prova  prepará el camí de la conquesta.
        més  palesa de l'éxit d'aquests  pactes i
        del respecte d'uns i altres a alló que
        s'havia acordat. ique ens serveix,
        d'altra banda, per fer-nos una idea
        forga precisa  de la toleráncia i el res-
        pecte  dels sarrains envers els costums i
        tradicions  dels antics estadants, Ia tro-   Arquetes  añb¡ques dels segles Xll-X  ,
                                                              conservades al tresor de la
                                                                    catedtal  de G¡tuna.







































                                                                         {§§§§ts§
   74   75   76   77   78   79   80   81   82   83   84