Page 82 - Girona Goda i Sarraina

La con u esta
q

carolíngia

Aquest vitñll de la
catedral de Chartrcs prcsenta
escenes de Ia desfeta de
I'exérc¡t de Ca emany a
Roncesvalles, als P¡r¡neus
navatrcsos.

NTRE el 759, en qué acabá final- poderosos cossos d'exércit travessaren
ment Ia conquesta de les terres del els Pirineus, l'un per occident, dirigit
nord del Pirineu per part de Pipí, i el pel mateix rei, i l'altre per orient, a tra-
778, data de la gran expedició encap- vés de Panissars o el Portús, i seguint
galada directament per Carlemany, no l'antiga Via romana, van trobar-se
tenim cap dada relativa a Girona o als davant de Saragossa, la clau de la vall
territoris de l'entorn. Tot sembla indi- de l'Ebre, que no volgué obrir les por-
car una llarga treva entre l'emirat cor- tes als cristians, els quals amb proble-
dovés i els francs, acceptant el que mes d'intendéncia i temorencs de
semblava una frontera precisa i defen- veure's licals en un parany. es reriraren.
sable.E1777 Sulayman, valí de Girona Aleshores, en travessar els ports de la
i Barcelona, enemistat amb Abd al- serralada pirinenca, la reraguarda i la
Rahman I, emir de Córdova, per asse- impedimenta de l'exércit foren atacades
gurar la seva independéncia i llibertat i destruides pels vascons (o gascons?),
de moviments visitá Carlemany a en un lloc indeterminat que la llegenda
Paderborn, per demanarJi ajut, tot i i la poesia épica han situat als Pirineus
posant les ciutats i terres a ell sotmeses navarresos, a Roncesvalles, peró que
sota l'autoritat del rei franc. Aquesta alguna hipótesi brillant, i que caldrá no
proposta encoratjá Carlemany a prepa- oblidar, identifica amb alguns dels pas-
rar una gran empresa militar que tenia sos orientals, tal vegada amb Panissars.
com a objectiu la conquesta de tot el Sigui com sigui, aquesta expedició, que
territori peninsular de l'Ebre engá. Dos políticament i militar s'ha de conside-

,ir0