Page 83 - Girona Goda i Sarraina

Les cñniques al¡men que G¡rona casa seVa. I efectivament, només set
va pa§sar a mans de catlemany anys després, el 785, la ciutat de Girona
sense batalla.
fou lliurada pels seus habitants a l'exér-
cit franc, cal suposar que després
d'intenses negociacions que degueren
rar un greu fracás, tingué per a la nos- fixar Ies condicions d'aquest acte. Les
tra ciutat i per a la Catalunya Vella unes dues fonts que recorden aquest fet cab-
conseqüéncies extraordináries. En pri- dal són, com sempre, gasives. El Cro-
mer lloc, un exércit cristiá nombrós, on nicó de Moissac diu,: <<Eodem anno
hi havia -i així ho recorden les fon¡s- Gerundenses homines Gerumdam civi-
gent de la Septimánia, passá per tatem Carolo regi tradiderunt>> (<<En el
Girona, fent reviure uns lligams tallats mateix any, els homes de Girona lliu-
en un temps relativament recent. En raren la ciutat al rei Carles»).
segon lloc, la sort final de l'expedició, Els Annals de Barcelona ho ratifi-
en la qual, no hi ha dubte, s'hi havia qten: ..Cerundom civitatem homines
comprom¿s gent d'aquestes contrades, tradiderunt regi Karolo>> («Els homes
determiná un éxode migratori vers el lliuraren la ciutat de Girona al rei
nord, cap al Pirineu, deixant terres i Carles»).
propietats i esdevenint un element que A partir d'aquell moment, la ciutat
cal no suposar gaire gran, peró sí actiu esdevindrá punta de llanga de la pene-
a l'hora de preparar el terreny cap a tració franca a l'actual Catalunya, con-
l'expansió, més modesta peró més tinuant en el seu paper de plaga forta,
segura, vers el sud. Aquest grup, ano- ara peró enfront dAI-Andalus. Només
menal en els texros /rlsparzl. pressiona- la conquesta de Barcelona, el 801,
ren i treballaren per poder retornar a allunyará un xic la frontera.

§,'i.