Page 88 - Girona Goda i Sarraina

que de tant en tant les tropes sarraines
efectuaven sobre aquests territoris. De
fet, no fou fins després de la conquesta
i destrucció de Barcelona per Alman-
Giutat de so¡ el 985 -l'última gran expedició
dels musulmans contra la Catalunya
frontera Vella-, que Girona perdé el paper de
castell avangat, exposat sempre a una
tova atzagaiada, amb tot el que aixó
significava per a la població de la ciutat
i del seu territori i per a llur estabilitat.
A nostra ciutat, que ha fet sovint IJany 794 de l'hégira- tin-
-el177
al llarg de la seva história el paper gué lloc una de les rátzies més dures,
de baluard fronterer, cosa que ha deter- per la preparació, volada i resultats, que
minat algunes de les seves característi- Córdova enviá contra els francs, molt
ques, fou la fortalesa més septentrional probablement com a resposta dels emirs
de l'emirat de Córdova des del 759, i cordovesos a la política de Carlemany
després d'obrir les portes, per decisió al sud dels Pirineus. Les fonts árabs i
conscient dels seus habitants, a l'exér- cristianes coincideixen en l'abast i el
cit franc, el 785, esdevingué, durant resultat de l'expedició, que, ben orga-
setze anys, la plaqa forta meridional del
regne carolingi enfront de I'emirat.
Només la conquesta, per la forqa, de
Barcelona, el 801 . li permeté de sir uar-
se en una segona linia, sense, peró, que GuetÍerc de 1'época dAlñansot
segons una ¡flustrac¡ó de la
aquest fet determinés un allunyament Bibl¡a de Sant Pere Roda. conservada
del perill d'escomeses, rátzies i setges a la Biblioteca Nacional de París

86.