Page 81 - Girona Goda i Sarraina

Després de Ia submissió sense d'aquestes cores o districtes, no en
-no
dificultats per part dels francs de Pipi- tenim cap seguretat. Thnmateix, les úni-
de la Septimánia, la serralada dels Piri- que5 nolicie\ certes sobre aquesla qües-
neus esdevingué novament la frontera, tió, relatives a l'any 777 , mostren com
iCirona la plaga forta més seplentrio- Sulayman ibn Yaqtan, dit Ibn al-Arabi,
nal d'Al-Andalus. era valí o governador de Girona i Bar-
No són gaires les notícies que tenim celona, és a dir. que hom haria con-
sobre 1'organització territorial de Ia His- centrat en una sola regió tot el nord-est
pánia sarraina per una etapa tan recu- de Catalunya, aleshores frontera amb
lada com és la del segle VIII, peró tot els francs i territori que calia guardar
fa suposar que hi havia una divisió ter- i protegir a partir de les dues úni-
ritorial en cores o kures, una mena de ques ciutats fortalesa admirablement
províncies que correspondrien quasi del situades.
tot als bisbats visigótics, amb un cap Cap altra notícia, cap altra dada no
responsable i, especialment a les pro- ens permet d'aprofundir en la reorga-
víncies frontereres, amb preséncia de nització, reformes i modificacions que
tropes fidels. Tot i que és probable que indubtablement es produiren en aquests
Girona fos el nucli central d'una anys.

79