Page 80 - Girona Goda i Sarraina
P. 80
N cop lliurada la ciutat als árabs,
vers el 717, degué actuar de plaqa
forta i punta de llanga dels intents per
part dels valís árabs, Al-Hurr i A1-
Entre lbéria ¡ Samh, de continuar l'expansió cap al
nord per poder completar I'ocupació de
la Gál.lia la totalitat del regne visigot, que, com
hem pogut veure, s'estenia per tota la
Septimánia fins a Nimes i el Roine. La
resisténcia de les terres d'una banda i
1'altra dels Pirineus a la conquesta sar-
raina fou molt més decidida que en
altres llocs; després de la renúncia del
fill de Vítiza, Attrila Il, auténtic rei
d'aquests territoris des del 710 al 714 o
715 en lloc de Roderic, l'aristocrácia his-
panogoda triá Ardó, de fe¡ el darrer rei
independent, per intentar defensar
aquestes contrades de la rápida esco-
mesa musulmana. Fets com la resist¿n-
A la páq¡na del co6lat, una ciutat
visigótica: Toledo, segotls una cia i posterior destrucció de Tárragona,
m¡n¡aturc del códex de San Martín de capital metropolitana, la resisténcia
Albelda (segle Vll). En aquesta,
la murclla g¡ronina del sectot sólida durant un temps en els ports de
de Sant Mart¡ Sacosta. muntanya pirinencs, la defensa aferris-
sada de Narbona, que hagué de ser
presa per assalt, i la pacificació defini-
tiva del territori, fent servir la diplomá-
cia i els pactes com a moneda de canvi,
en una data tan reculada com la del 725,
corroboren aquesta opinió i constaten,
a diferéncia d'altres llocs, l'existéncia
d'una oposició organitzada.
Durant poc més de quaranta anys,
Girona, pel que sabem, gaudí de pau,
situada en una discreta segona fila,
lluny de les fronteres superiors dAl-
Andalus, i continuá, sens dubte, repre-
sentant un paper similar al que havia
fet al llarg del domini visigótic, de punt
d'unió, de pont, entre la península
Ibérica i els territoris de la Gál.lia. La
solidesa de les seves muralles i la se-
va situació privilegiada sobre l'anti-
ga Via Augusta, en ple funcionament,
la confirmaven, de bell nou, en un
punt clau.
a
