Page 77 - Girona Goda i Sarraina

Gueffers saffains.
Les conquestes de
I'lslam es
basaven en I'ef¡cácia
del seu exérc¡t, on
la cavalle a deñostrá
una gran Íap¡desa.
A la pág¡na del
costat, Vítiza ¡
Rodeic en sengles
medalles del segle XIX.

s'havien aplegat bona part de les for- cróniques, cristianes o árabs, ens per-
ces fugides de la derrota de Guadalete, meten fer-nos-en una idea aproximada.
i el pacte segellat amb els fills de Vítiza Ramon dAbadal, el gran historiador
a Damasc, davant del califa, acabaren del regne visigot i de la Catalunya caro-
convertint tot Hispánia en una provín- língia, que estudiá amb dedicació
cia de l'imperi árab i en cap de pont de aquestes qüestions, considera molt pro-
la penetració vers el cor d'Europa. bable que l'ocupació del nord-est d'His-
Fins al 713, Akhila continuá contro- pánia s'efectués entre la tardor del 716
Iant i governant, com a rei legitim, bona i el 719, essent la data més probable la
part de la vall de l'Ebre, Catalunya i del'any 717 , en operacions dirigides pel
Septimánia, fins que lliurá els seus drets valí Al-Hurr. No fou fins més endavant,
al califa de Damasc a canvi del reco- a partir del 719, que el nou governador,
neixement d'importantíssimes propie- Al-Samh, travessá els Pirineus i iniciá
tats i privilegis. El noble Ardó la conquesta de la Septimánia, amb
(713-720), que el succei, lluitá contra l'assalt a Narbona i l'atac a Tolosa de
l'expansió sarraina. Llenguadoc. El 125, amb la rendició,
La data de la conquesta de Girona pactada, de Carcassona i Nimes, quedá
per part dels nouvinguts no és ni de bon acomplerta la conquesta per part dels
tros clara. No n'hi ha cap referéncia árabs de l'antic regne visigot, catorze
segura, i només l'análisi de les diverses anys després d'haver-la iniciat.