Page 33 - Girona Goda i Sarraina

lécia, amb capital a Braga. A més, en siástica a la ciutat de Toledo. Els bis-
época visigótica, cal parlar d'una sisena bes d'aquesta ciutat, convertida en
província, la Narbonesa, amb capital a vertadera capital del regne visigot en
la ciutat de Narbona. época del rei kovigild (573-586), asso-
Cadascuna d'aquestes províncies liren un progressiu protagonisme. ja
agrupava un nombre determinat de seus que, en pocs anys, Toledo passá de ser
episcopals, localitzades en antigues ciu- una simple diócesi de la Cartaginense
tats romanes on havien nascut impor- a ser-ne la seu metropolitana (a.527,
tants comunitats cristianes, al ratificat en el sínode de Gundemar del
capdavant de les quals hi havia un bisbe. 610); a presidir, els seus bisbes, tots els
Al mareix temps, hi havia una seu prin- concilis nacionals (653), i fins i tot a ser
cipal o metropolitana, que coincidia ells, junmment amb el rei. els qui nome-
amb I'antiga capiral provincial, on resi- naven i consagraven els nous bisbes his-
dia el bisbe metropolitá, el qual se pánics (681), en detriment de l'antic
situava al capdavant dels prelats de la costum que reservava aquest dret als
proüncia. Actuant com a cap espiritual metropolitans de cada província.
de la província eclesiástica, ell era qui Aquesta centralització de carácter
consagrava els nous bisbes, dictava, polític i eclesiástic a la ciutat toledana
quan calia, normes litúrgiques i, sobre- durant el segle VII tingué el seu mixim
tot, ell era qui convocava i presidia els exponent en la celebració dels concilis
concilis provincials. de Toledo, 14 en total dels 17 que es van
Irs terres de l'actual Catalunya cor- celebrar a tot Hispánia entre els anys
responien a la província Thrraconense, 633-694. Aquests concilis, que eren con-
amb residéncia del metropolitá a Tar- vocats pel rei i als quals havien d'assis-
ragona, l'antiga capital romana, que tir tots els bisbes hispánics, es van
tenia a més el prestigi d'haver acollit convertir progressivament en vertaderes
una comunitat cristiana molt antiga. assemblees de direcció i de govern del
Aquesta gran província, que abraga la regne visigótic, malgrat que alguns
vall de l'Ebre, la zona pirinenca de d'aquests concilis (del III al VIII,
ponent a llevant, l'actual Aragó i Cata- 589-653) foren forga importants per les
lunya i una part de les terres del nord qüestions d'aspectes doctrinals i teoló-
del País Valenciá, estava constituida en gics que s'hi tractaren.
época visigótica per quinze didcesis o
seus episcopals, entre les quals hi havia
les de Girona i Empúries. Fou precisa-
ment a la Thrraconense on durant tot
el segle VI van tenir lloc diversos con-
cilis proüncials, vuit d'ells entre els anys
516-614, les resolucions dels quals van
tenir una gran influéncia en el si de
l'Església hispánica.
Aquesta teórica autonomia de les
diferents províncies eclesiástiques, forga
real durant els primers segles, canviá
avangal ja el segle VI, en favor d'una
progressiva centralització política i ecle-