Page 34 - Girona Goda i Sarraina

A Hispánia, en els segles següents
i durant el període visigótic, veiem com
les diferents seus episcopals s'agrupen
en provincies eclesiástiques, al capda-
EI paper vant de les quals hi havia la seu metro-
politana. En aquesta época era
dels bisbes freqüent, sobretot a Ia província Tárra-
conense
Ia qual pertanyien, entre
-a
d'altres, les seus episcopals de Girona
i Empúries-, la celebració de concilis
prorincials. en els quals es prenien
ES del mateix segle II, les primi importants decisions sobre aspectes
tives comunitats cristianes ¡elacionats amb la fe, els bons costums,
d'Occident adoptaren el model d'orga- i la vida del clergat, i també sobre el
nització eclesiástica de tipus oriental, funcionament general de les diverses
aixó és, al voltant de la figura del seu diócesis i .de la mateixa província ecle-
bisbe, el qual era el responsable máxim siástica. Es l'época, sobretot durant el
de la comunitat: presidia la litúrgia i segle VI, dels grans concilis provincials
dirigia l'acció pastoral, a més de vigi- de la Tárraconense.
lar Ia iniciació cristiana dels nous fidels. A Hispánia, el sistema de nomena-
Si Ies necessitats ho exigien, podia dele- ment dels bisbes va evolucionar amb el
gar part de les seves funcions en la pas dels segles. Abans de l'any 589, els
figura dels sacerdots o diaques. bisbes eren elegits normalment pel
Amb la Pau de l'Fsgléria, a parrir
de l'any 313 Ia vida cristiana, sortida a
la llum, arribá a tots els aspectes de la
vida de les antigues ciutats romanes
d'Occident, incloses les d'Hispánia,
moltes de les quals, amb el pas dels
anys. es converriren en c¡ulal\ episco-
pals, on residien els bisbes com a caps
visibles de Ies noves comunitats cristia-
nes. venaders organilzadors i dinamit-
zadors de I'acció pastoral i també, amb
el remps. caps d'un terrirori progres.i-
vament dividit en circumscripcions més
petites o parróquies i en el qual, a més,
anirien apareixent el. primers
monestirs-

AqecE litúrgic de
bronze. d'oigen copte,
praced ent de I'ex-co| leg¡ ata
de Sant Fel¡u de Lladó.
ara al lvl.useu Ep¡scopal
de V¡c. Es del segle Vll.

g2