Page 39 - Girona abans de Girona, prehistoria.

tledicades d la cacerd i a I'esquarterammt dels animals que més tard
serien conturuils; akí, per exemple, calíen elemmts prou g¡ossos per tal dener tal de
serien consuruit¡; akí, per exemple, calíen el'
tallar les añiculecions dels grans mamíJers i ra
ao uestes taso ues s'util ilzaven les morfolosiess'utilitzavei iii ii¡oíogirt més grans: «choppers» i
aqu6tes tasqur
<«hopping-táols». Per treute'n la pell i consumir la cam, calien ascles
grosses i d'altres de h8 petifes adequades a la pan snatómica que es
volia consumir.
En un áltre ordre d'eines, ms hem de teJerir al grup de les que senien
per a la tida dom¿stica i que, ett molts de casos, es destinaven rt la
-confecció
'confecció
que no s'han conservat.
d'abres eines sobre os o sobre sobre
d'abres
confecció d' abres eineseines ,o6re os o fusta que no s'han conservat. AíxlAíxl
fusta
doncs- hi ha tota und Ihi ha tota und s¿ie cle peces lítiques de di/erents formes fetes sobre
doñcs,
o sobrc ascles: buriis, rascadores, denticulars, raspadots, bees íbeu i
o sobrc ascles: buriru, rascadores, deniiculars, raspadon.
fragments
fragments
ot4ffi'
En coniunt, tot aqaest repenori instrumental,
,onirnr, tot aqaest repertori instruruental, que ja tenia und certaque ja tenia unü certa
especialitzáció, va senir als primea gironins per anar controlant el seu
eitom de manerá que la seta explotació es pogués anar racionalitzant.
Les eines util zAdes sofreixen un desgast de tipus mecdnie i químic en
les vores que treballen sobre el material que haa de transforrndr; oquestes
-són
marques visibtes amb un binocular o amb un microscopi- Cada
matiriat, segons la seva duresa i contposicié, fo un tipu§ de desgast sobre
la superflciá de I'ihsÍrument que s'e§A úilitzant aixl, si es coneix de
forma expeimental el desgÑ que deixa, per analogia es pot saber en
'alguns
cásos la sew funeió passada.
Amb una eina es pot labricar una
altra eir1a. Aquest priñcipi és la base
prchistótica de la inte¡.tigénc¡a.

' 37.