Page 44 - Girona abans de Girona, prehistoria.

Després de I'análisi d'aquestes res-
tes, es pot plantejar la hipótesi del
tipus d'ocupació que es realitzava en
Aprofitament aquestes zones. lJna forta preséncia
de restes esquelétiques de cérvol, bou,
cavall, rinoceront, pantera i altres
de les escletxes animals que no han estat fragmenta-
des i tenen una bona conservació,
sense traces de descamament i amb
i de les coues només una petita part que presenta
evidéncia de la intervenció humana.
demostra que no es pol pas traclar
d'una zona molt freqüentada per les
comunitats paleolítiques.
Cal afegir una escadussera repre-
sentació d'eines de treball que no
depassen la trentena. Com es pot
observar, hi ha una contradicció en-
rTrorHoM sap que l'home paleolític tre la gran abundáncia de fauna i la
I solia viure normalment a l'aire poca preséncia de material que evi-
lliure i que només excepcionalment dencii una intencionalitat humana.
ho feia en les coves. En el territori de Es tractaria d'un dipósit de mate-
I'actual terme municipal de Girona rials que s'anaren acumulant des de
hi ha una zona de calcáries que, en l'exterior, i possiblement l'home aná
ana¡-se dissolent, formaren una bona visitant aquests indrets de forma es-
quantitat de conductes que més tard porádica, tant perqué les escletxes de
serien aprofitats pels homes i dones la roca eren un parany natural i po-
de la Prehistória. dien per tant subministrar aliments,
Estem parlant de la zona de sobre com perqué hi pogué cercar refugi en
Pedret i també del Pont Majo¡ on hi les coves que s'obren a les zones
ha la pedrera de Can Rubau en pro- amb calcáries.
cés d'explotació per la producció de És clar que no hi ha una selectivi-
graves i materials per a obres públi- tat en els animals que s'han trobat a
ques. En aquelles petites serralades Can Rubau i també que és més lógic
formades per materials calcaris, en pensar que la majoria foren víctimes
les quals abunden escletxes, dolines i d'altres animals o que van morir d'ac-
tota mena de conductes, s'han anat cident que no pas que l'home en fou
acumulant les restes de dipósits exte- el caqador.
riors que. en alguns casoi. han sub- El que és clar és que les comuni-
ministrat regist re arqueológic. tats caEadores l'habitaren molt oca-
La preséncia humana en els es- sionalment; si no fos així, és segur
mentats conductes és segura- ja que que la preséncia d'eines de pedra i
s'han localitzat. associades a restes d'ossos trencats amb l'oblectiu de men-
d'animals, restes d'eines fetes amb jar-se'n el moll seria més abundant.
materials procedents del riu Ter, quar- Per tant, Can Rubau devia seruna
sos i quarsi(es, fonamentalment. zona d'ocupació esporádica.

'r{íf'l