Page 50 - Girona abans de Girona, prehistoria.

en les cares que miren a migdia i no
s'han localitzat fins ara en cap altra
cara, o almenys no s'han conservat, si
és que existien. Tenen, doncs, la ma-
Uiuacs teixa orientació que el campament
del Puig d'en Roca, encara que la
zona no presenta les mateixes con-
prehistürics dicions.
Tota la carena ha donat material
tallat que es compon fonamental-
ment de petites ascles i alguns códols
f es zones altes de la plana de Giro- de quarsita tallats de forma centrí-
I-¡na. com el Mont Aspre. entre la peda i bifacialment, per tal d'obtenir
carretera que va a Figueres i la que material de precisió.
mena a Olot, han subministrat una En cap cas no hi ha acumulacions
gran quantitat de petits jaciments on que ult rapassin el centen ar de peces. i
es localitzen eines de tipus paleolític. aixó fa pensar més aviat en establi-
Són de difícil atribució cronológica, ments de tipus temporal de poca du-
peró sembla que poden ser anteriors rada. L'acampada sistemática de gmps
a les ocupacions de la Pedra Dreta. de caqadors a la zona seria la respon-
Es tracta de petits nuclis a l'aire lliure sable de.l'acumulació d'eines, que no
que només han conservat les pedres
tallades per l'home prehistóric, sense
que s'hagi pogut identificar cap altra El d¡a ¡la n¡t de I'home paleolític
transcorrien tonamentalment a I'aire
tipus de resta. ll¡urc i només excepc¡onalment i de
Normalment aquestes petites acu- manera ocas¡onal util¡tzaven les
mulacions de material es presenten

.);.": ",.:'':§-$#;-=ff ..4:ñí;', ."':'- -
. r.**a. t::Z;**. . :
\. -",*_', -l ffiffi)tr _; ¡oi /¡§ 1. ->:§!'§iff

. .a l

118
i, ,,