Page 52 - Girona abans de Girona, prehistoria.
P. 52

.,\
                                                           . Uiü          ffi*
                                                      r-Wo.               ffi
                                                       --tffii
                       Gan Garriga,                       ffiffi          ffi


                                                       '-m                ffi
              prop       d'un torrent                     áffi)1       6- 6-;t¡ri   .-t:l


                                                                           *.#ffi]
                                                          w&.
              I   rnNs del darrer periode glaciar.        ffi              *:1#iiá
             -C\quan els volcans de les rodalies          rffi,_;áto""j:{
              de Girona estaven fumejant, vora del        -ffi
                                                          ffi
              Ter una surgéncia d'aigua  plena de     2_:=++
                                                          ffi
              carbonat anava construint  una espé-        #+d
              cie de mur de pedra tosca o    (<tra-   "^ru
              vertí».                                 N.1.,¡
                 Aixó  succeia  al final del Paleolític
              Inferior  i la surgencia que anava cons-  "-ffi
              truint plataformes  i murs d'aquesta
              mena era 1'actual torrent de Can Gar-       ffiE!"¡,
                                                          Ir.TrTimr
                                                                       ;
              riga, que travessa la carretera  Bar-  I:i;lmA,dirP  """"'
              celona-Figueres a l'altura  de l'antic      Aú  l4t      Etr rrrr"¡
              Pont del Diable  just  on comenga la        lffT,,lÁ E.";.,...,.,
                              ,
             pujada a la Costa Roja.  Prop d'aquest   '-ffi            El!,rv.r,íd.,,rrr.
              indre! a Pedra Drbta, els cagadors  de      !i1;fl|l     8r.".¡r"-",..
              la plana ja hi haüen fet estades per        ffi1         W,¿""t
              tal d'atrapar i consumir  el cavall i       ffi
              el rinoceront.                              ))
                                                          lr,t",l.t//.1,  t tt,¡  t t_\
                                                           ,t,a   I
                 Just en el moment  en qué hi hagué   s    ,-l-¡.,11+  t  I
              un canü de cabal del torrent. i quan
             la pedra  tosca estigué colgada d'ar-
                                                          L'estud¡ estrat¡grálic  del  jaciment  de
             gila, els cagadors arribaren  i s'instal-    Can Gaü¡ga  ha permés  establ¡t que
             laren en aquest indret. Amb una bo-            lou ocupat unes quantes  vegades
             na panorámica  sobre el Congost  del            consecuflyes  durant el Pl¡stocé.
             Ter i el pas de la Costa Roja, el cam-
             pament prehistóric  gaudia del con-    tipus ben diferenciats: per una ban-
             trol de l'ampla plana i de les seves   da, les ascles procedents  de nuclis o
             sortides  natufals.                    bases positives,  tallades sobre mate-
                 El riu, com tantes  altres vegades,  rials durs, i per l'altra,_codols  del riu
             subministrá  tots els recursos  als an-  prácticament sencers.  Es lógic pensar
             tics ocupants,  de manera que els có-  que hi haüa una doble funcionalitat
             dols transformats  en eines foren uti-  en les eines que deixaren abandona-
             litzats per a tota classe  de tasques.  des alií.
                 Pel que fa als instruments, cal       El més interessant  de tot, peró, és
             remarcar que se'n trobaren  de dos     el fet que aquell indret fou ocupat
   47   48   49   50   51   52   53   54   55   56   57