Page 56 - Girona abans de Girona, prehistoria.

f)rn forqa els anomenats «solu-
I trians" -cagadors del Paleolitic
Superior- havien de passar per les
riberes del Ter, possiblement gelades,
Gacadors per trobar-se amb l'escletxa del Cau
de les Goges. En aquest indret es rea-
litzá una ocupació i1ue, en ésser exca-
de mamuts vada per Pallarés i Vernet (1915-20),
subminist¡á dos nivells fértils.
Les dimensions del refugi eren
i caualls d'uns deu metres de llargada per dos
d'amplada, i fou ben aprohtat en la
seva part central,les ¡estes de foc de 1a
qual testimonien el passat fred ila
possible utilització del foc per coure
la cacera.
Sembla que utilitzaven la part
anterior del refugi per dur-hi a terme
Collatet de cloves de
marisc trobat al Cau la talla de peces, ja que és en aquesta
de i ss Goqes. zona on es trobá 1a concentració més
important de materials tallats. El sí-
lex, nou material utilitzat sistemáti-
cament a la zona de la plana a partir
de l'arribada dels cagadors moderns,
fou emprat per fabricar els estris de-
licats.
Les morfologies més utilitzades
pels cagadors del Cau de les Goges
són les que eren comunes en aquella
época. En farem una breu descripció.
A més a més de les eines que ja
fabricaven els seus avantpassats a la
plana, com les rascadores, e1s raspa-
dors, burins. etc., hi ha una série de
noves formes caracteristiques d'a-
quests grups. Es tracta de les fulles,
que reben aquest nom perqué imiten
la forma dels vegetals. Són ascles de
sílex tallades per banda i banda de
forma bifacial, molt aprimades i de
gran elicácia; i a més, amb la bellesa
inherent que tenen als ulls dels ar-
queólegs fetitxistes.
Cal esmentar la preséncia per pri-
mera vegada en l'ámbit gironí de la
indústria en os; es tracta d una punta
de secció rodona.

* §{"}'