Page 205 - Esmorzem Falla Passeig 2023

—Sí, vida meua, jo ja soc major —va respondre mig rient.
—I tu què eres ara de major? Què fas? —insistia Vicent.
—Jo dibuixe somriures… La mare és dentista i dibuixa els somriures de la gent —va respondre

sa mare.
—Jo també vull dibuixar somriures com tu! —va replicar Vicent feliç.— Com que soc fill teu
no necessite fer res per a arribar a ser-ho, no? Hurra! —va afegir botant d’alegria.
—No, les coses no són així. Has de preparar-te i esforçar-te molt per a arribar a ser dentista
o qualsevol altre ofici que vulgues ser...
Sovint no tenia ganes de fer deures i els pares li havien d’insistir, per això la resposta de la
seua mare no fou allò que ell volia escoltar.
Uns dies després, passejant pel camp junt amb el seu avi, va veure alguna cosa amagada
darrere d’uns matolls. I quina sorpresa la seua quan es va acostar per a investigar i es va trobar
una botija màgica! A penes la va tocar va eixir d’ella un geni de color blau, enorme i que parlava
apitxat:

—Ei, què tal Vicent? Estàs pegant un passeget per l’hort?
—Però, però, però... tu qui eres? I com saps el meu nom?
—Soc Antonín, el geni de la botija, i jo ho sé tot, el teu nom i moltíssimes coses més! Vinga
va, demana’m tres desitjos que me’n vull tornar a descansar.
—Tres desitjos? Doncs a veure... Ah, sí! Vull que la meua àvia faça hui macarrons amb
tomaca, el meu menjar preferit...
—Concedit! —li va dir de seguida el geni sense deixar-lo acabar—, però tu hauràs d’ajudar-
la després a rentar els plats, eh?
—Voldria també que el meu germà em deixe de tant en tant la seua Play Station...

—Concedit! —el va interrompre—, però recorda que tu hauràs de prestar-li la pilota de antil
bàsquet quan te la demane, eh?
racó inf

205