Page 202 - Esmorzem Falla Passeig 2023

Encara a boqueta nit, mentre la fallereta agranava que agranaràs, s’hi va presentar un altre
pretendent. Era un xicot ben guapot. Tot en ell era mesurat. Però la fallereta es va adonar de
seguida que xerrava pels descosits.
–Fallereta, fallereta, tu que eres tan boniqueta, vols que t’acompanye al passacarrer a la mas-
cletà a la Nit del Foc a l’Ofrena Falleretafallereta tuqueerestanboniqueta volsque t’acompanye
alpassacarreralamascletà alaNitdelFocal’Ofrena Falleretafalleretatuqueeres tanboniquetavols-
quet’acompanyealpassacarreralamascletàalaNitdelFocal’Ofrena...
Com més parlava, més ajuntava les paraules. Parlava tot seguit. Cada vegada més ràpid.

Sense comes. Sense punts. Sense pausa. Sense respirar. I la fallereta s’ofegava. I aleshores va
recordar la seua profe de valencià. De quan li deia que era molt important la puntuació quan
escrivies, i també fer pauses a l’hora de parlar.
No va haver de dir res, la fallereta. El xicot xerraire se’n va anar xerrant tota l’estona amb si
mateix, una miqueta sorprés, amb les paraules entre els llavis, mastegant-les i engolint-se-les. A
punt va estar d’ofegar-s’hi si no haguera sigut perquè es va trobar amb sa mare que amb una
tirallonga de paraules li va parar l’alé: EresunborinotVingacapacasa!
Uf! Quin respir. Que bé que se l’haja emportat a casa, la mare d’aquell xicot tan xerraire!
Passaven els dies i la fallereta s’ho veia cada vegada més costera amunt. De què li havia
servit comprar-se un vestit, empindongar-se amb els millors perfums i acicalar-se per a l’ocasió?
La fallereta començava a estar nervioseta en vore que cap falleret pretendent estava a l’altura.

I quan més trista i desesperançada estava, quan ja no esperava res ni ningú, de sobte es va pre-
sentar davant seu un xicot molt tranquil i ben plantat, elegant però senzill alhora. Portava alguna
cosa mig amagada. Què deu ser? Un mòbil d’última generació? Una consola per a jugar? Què
deu ser?
–Fallereta, fallereta, tu que eres tan boniqueta, vols que anem junts al passacarrer? Vols que
mengem bunyols i xocolate? Si vols, eh! Quan vulgues! I vols que et mostre una cosa?
I llavors el falleret, atrevit i discret al mateix temps, li va ensenyar el que portava:
antil –Un llibre? –va exclamar la fallereta.
–Sí, és un llibre! Però un llibre ben especial.
racó inf

202