Page 201 - Esmorzem Falla Passeig 2023

I ja la tenies tota empindongada davant la porta del casal del seu poble, Tavernes, de la Vall-
digna, clar. Lluïa com un estel, ella. Destacava per damunt de totes les seues amigues que, per
bé que també eren boniques, no podien competir amb ella, tan increïblement arranjada i polida
com hi anava. I, com era d’esperar, de seguida li van eixir els pretendents. Agrana que agranaràs,
el primer se li va presentar sense que se n’adonara. Era alt i portava una dessuadora negra amb

unes lletres blanques al bell mig del pit en un idioma que no va saber desxifrar. El xicot se li va
acostar tot d’una i li va dir:
–Fallereta, fallereta, m’a que eres boniqueta. Saps que soc fadrí? Jo t’acompanyaria en cada
passacarrer. Que vols vindre amb mi? Vols que siga el teu faller?
A la fallereta li van afalagar d’allò més les paraules del xicot, però de seguida va notar com
una oloreta rància que venia directament de la dessuadora. Es va adonar que la portava tota
plena de llànties i taques negres, com si li haguera caigut el desdejuni o alguna goteta de l’última
xocolatada organitzada al casal. Quasi li venen ois i tot! Quina agonia! Així que la fallereta li
va contestar:
–Per poder acompanyar-m’hi, hauries de llavar-te la roba! I potser fer-te una bona dutxa.
Hala, va! Compra’t un bon sabó i ves-te’n a casa directe al bany. Que ací no podem estar... I el

xicon se’n va anar ben trist a casa.
Un altre dia, se li va presentar un altre pretendent. Era ni molt alt ni molt baix, ni molt prim
ni molt gras, ni molt guapo ni molt lleig. Així que abans que li preguntara el nom, ella ja l’havia
batejat: Nimolt, Nimolt... Pobret! Era tan tímid, que a penes se li sentia la veu. Jo diria que de
tan baixet com parlava les lletres que pronunciava se li feien cada vegada més i més menudes...
–Fallereta, fallereta, que guapa estàs! Voldràs que t’acompanye a vore la mascletà?
–A vore què? No pots parlar més alt!
I llavors, Nimolt Nimolt es va encimbellar a una banqueta per tal de fer-se sentir. Però ni així
es podia escoltar res, perquè cada vegada parlava més fluixet.
antil
–Fallereta, fallereta, que guapa estàs! Voldràs que t’acompanye a vore la mascletada?
La fallereta ho va deixar per impossible. I Nimolt Nimolt se’n va anar del Casal amb la veueta
racó inf
i el cap abatuts, més trist que un arbre nu.

201