Page 55 - Relats curts memòria històrica definitiu
P. 55
L’alliberació de Malika
Quan Malika tenia cinc anys
encara vivia a Argelia.
Cada dia els seus pares discutien
sense parar, ella no entenia bé la
raó.
Però les vegades que tractava
d’escoltar-los no ho suportava i
sempre s’amagava en algun racó.
La gana que passava la pobra
nena era insuportable, però més
ho era veure com no podia fer res
per calmar-la.
Malika Tamimi (58 anys)
Els dies passaven i la desesperació de la seva mare creixia.
Un matí d’hivern, quan el pare de Malika se'n va anar a treballar,
la seva mare cansada de tot el que estaven vivint i dels maltractes
del seu marit; va agafar una pedra ben grossa i va trencar l’armari
on el seu marit amagava el menjar, només per agafar una mica de
sucre per alimentar-se.
Després, a la tornada del maltractador, la seva mare estava
atemorida perquè no sabia el que passaria. Amb raó sentia tanta por
perquè després de veure el que havia fet, el seu marit la va agafar i
