Page 4 - Llegendes modernes

LA LLEGENDA DE SANT JORDI

Diu la llegenda que fa molt i molt i molt de temps que hi havia un drac que feia por, amb les urpes
molt llargues i l’alè de foc. Aquest drac feia que tot el poble s’espantés, matava la gent amb el seu alè

i es menjava les persones vives. El poble, sense solució, van decidir donar-li dues ovelles cada dia
perquè la seva fam se li calmés. Quan les ovelles s’esgotaven li donaven les vaques, bous i tots els

animals que tenien, fins que es van quedar sense res i li van començar a donar humus. Tot li ho donaven

a la passarel·la, per precaució. El rei va convocar una reunió, on va anar la gent del poble i alguns
okupes, on van decidir que farien un sorteig. Van dir que cada dia li donarien una persona perquè se la

mengés.
Un dia, per mala sort, li va toca anar a la filla del rei de poble, que era vegana, i ell, tot plorós va dir:

–No puc donar la meva filla a aquest drac, us dono tot l’or a canvi, el meu argent i la meitat del meu
regne, però us demano que, per favor, no m’hàgiu de fer donar la meva filla.

El poble li va dir que no, li ho va negar, i el rei va necessitar uns quants dies per plorar la seva filla.

Quant va arribar aquest dia, la va vestir i la va anar a deixar a prop de la cova del drac, mentre
escoltaven trap. Però de sobte, quan el drac estava a punt de menjar-se la princesa d’una queixalada,

va aparèixer, cavalcant sobre un cavall blanc i molt bonic, i amb la seva daga i el seu escut daurat el

cavaller Sant Jordi, per salvar la noia del drac Xèron. Aquell paio es va enfrontar al drac espantós, va
alçar la seva llarga llança i, d’un cop, va matar el drac, va caure a terra desplomat, amb la llança clavada

al cos. De cop i volta, de la sang que li regalimava cos avall en va sortir un roser, amb unes roses molt
boniques, Sant Jordi, l’influenciador, va agafar una d’aquelles roses tant boniques, va anar a la princesa

i l’hi va donar.
El rei li va demanar que, Sant Jordi es casés amb la seva filla, que li donaria tot el seu or i la meitat del

regne. Però ell no va dir res, va agafar el seu cavall i se’n va anar sense dir res. Des d’aquell dia tot el

poble, la gent, va viure tranquil·la, van haver de posar-se una vacuna per prevenir.
Lucía Viñas

3