Page 9 - Llegendes modernes
P. 9

Sant Jòrdi el mòdern




            Hi havia una vegada un nen anomenat Jordi, d’aquells nens que se senten diferents de la resta. Vivia en una
            família una mica estranya, vivien en una casa com a okupes, els seus pares eren vegans i la seva germana era
            una model de passarel·la d’aquelles que porten uns tacons com agulles i són molt primes però es guardava els

            diner per marxar a l’estranger. Ell, en canvi, era un nen que pensava molt i era molt llest. Era un nen que no
            tenia por de la mort i que era molt fort.
            En la seva ciutat, al cap de 10 anys, hi havia un drac que per la seva boca treia un gas que provocava una

            malaltia. La gent estava desesperada, el poble estava en estat de quarantena i ningú no s’atrevia a sortir de casa
            excepte aquells paios que es tornaven bojos de tant d’estar a casa. La gent emmalaltia molt ràpid i el govern no

            informava gaire a la ciutat. Cada científic pensava una cosa diferent. Deien que era una cosa transgènica però
            només hi havia una cosa segura i era que cada vegada moria més gent. Els científics li van dir Drac Xèron i era
            una malaltia que tenia un alt risc de mort.

            En aquella època en Jordi havia estudiat moltes carreres, hi havia una noia en el poble que l’enamorava, però
            no li feia cas. Ell tot just tenia els 25 anys i creia que, segons la llegenda, el drac havia de morir amb una daga

            d’una casa del poble del costat. Va sortir de casa després de sopar i, amb molta cura que ningú no el veiés, va
            agafar unes vacunes de l’hospital i se’n va anar al poble del costat a buscar la daga.
            Quan va arribar va trucar a la porta i un senyor gran va obrir. Estava menjat arròs amb una mica d’humus i una

            botifarra, era un noi molt estrany i l’anomenaven influenciador. Després de parlar, li va deixar la daga i en Jordi
            se’n va anar a casa seva.
            Al dia següent es va plantar davant del drac, li va injectar les vacunes i li va clavar la daga al cor. Un riu de sang

            li va sorgir de la ferida i tot el poble va estar feliç. La noia que li agradava li va regalar un llibre i ell li va oferir
            una rosa que acabava de tallar. Ell es va tornar científic i es va casar amb aquella noia i va tenir un nen amant
            del trap. Aquell prat on el drac Xèron va morir, es va convertir en un camp ple de roses vermelles com la sang.

































                                                                                                                 8
   4   5   6   7   8   9   10   11   12   13   14