Page 5 - Llegendes modernes

EL LLAC

El dia 19 de setembre hi ha una passarel·la amb una de les models més famoses, la qual també és una
influenciadora de roba i maquillatge.
Dos mesos abans de la passarel·la va sortir amb uns amics de festa, per un llac que estava molt apartat de la

ciutat. Allà es va divertir molt fins que es va posar a ploure i van haver d'anar-se’n a casa. Ella va acabar
refredada. Va haver d’estar una setmana sencera al llit. Una setmana després de “recuperar-se” quan se suposa
que ja se n'hauria anat el refredat va tornar a anar al llac per a una altra festa però aquest cop va arribar molt

aviat i es va quedar sola. Es va banyar una estona i després va anar a donar una volta. Es va acabant trobant una
fàbrica abandonada i va entrar per mirar què hi havia, va entrar a una sala i va veure quatre paios amb jaquetes

de cuir que posaven “dracs Xeron”. També es va adonar que estaven menjant humus, es va estranyar bastant.
Va pensar que eren uns okupes que anaven amb dagues. La noia, de la impressió, va fer un pas cap endarrere
tot fent que una de les rajoles que hi havia tirada a terra cruixís i fent que els homes es giressin cap a la model.

Els homes van agafar a la noia i la van posar a una cadira que tenien a l'habitació. Li van començar a fer moltes
proves bastant rares. Un dels homes va dir que tenia un virus que havien estat estudiant des de fa bastant temps,

la noia els va preguntar:
–I com sabíeu que jo ho tindria? per què m'heu agafat a mi?
–Li diem? –deien entre ells–. T'ho direm. Nosaltres som transgènics i ens han adaptat perquè detectem virus

perillosos per als éssers vius i tu ets el pacient 0, necessitem que et posis una vacuna perquè no ho contagiïs a
tothom.
–Necessito parlar amb el meu pare.

–Val, però si dius que sí, has de saber que aquesta vacuna és de prova i pot ser que et provoqui conseqüències
molt greus.
–He, he...

–T’hauràs de posar una mascareta perquè no ho encomanis a ningú.
–Val.

La noia es va posar la mascareta i se’n va anar cap al cotxe per anar-se’n a casa del seu pare. Mentre anava
caminant, li va arribar un missatge d’un grup dient que la festa s’havia suspès perquè estaven tots refredats. Ella
va escriure que es quedessin tots al llit perquè es podria contagiar, va apagar el mòbil i va entrar al cotxe. Quan

va arribar a casa del seu pare li va explicar tot. Li va dir que s'havia infectat i que li havien de posar una vacuna,
però que no era segura. El pare en escoltar tota aquella barbaritat va dir que ella no seria qui es posaria a la boca
del drac. Uns minuts després, el pare va sortir de casa sense dir on anava, i quan va arribar, a la mà hi portava

una gàbia amb quatre rates. La noia va mirar les rates, primer, amb cara de fàstic, i després, amb cara d'alegria
perquè no l’haurien de punxar a ella i, per tant, no en patiria les conseqüències. Va agafar la gàbia, se’n va anar
cap a la fàbrica i allà es va trobar amb els homes. Li van preguntar:

–Sí o no?

4