Page 10 - portfolisandra
P. 10
el resultat de l’acumulació d’experiències; necessitat d’ajudar l’ésser humà en
la seva formació física, mental i social; el currículum educatiu ha d’estimular el
creixement de l’aprenent i capacitar-lo per viure, crear, dirigir i controlar
qualsevol canvi vital; per últim, l’escola ha de preveure les màximes
oportunitats pel creixement personal.
Amb l’arribada de la II República es van plantejar canvis en un sentit
progresista, creant d’aquesta manera un Estat de benestar i considerant-se la
transformació de l’educació.
La constitució de 1931 va dedicar tres articles a l’educació. Primerament va
començar amb l’article 48, el qual establia un nou sistema educatiu, on
l’ensenyança primària va passar a ser gratuïta i obligatòria, es va facilitar
l’accés a l’ensenyança, és a dir, es va permetre per primera vegada que
aquelles persones sense recursos econòmics pogueren estudiar. A més, tots
els docents passarien a ser funcionaris públics i l’escola espanyola seria laica,
doncs, la religió va deixar de ser una assignatura obligatòria.
D’altra banda, l’article 49 va plantejar les línies generals de l’estructura
educativa, on l’Estat va dur a terme l’expedició de títols acadèmics i
professionals. A més a més, es va determinar una llei, la qual va determinar
l’edat escolar per a cada grau, la duració dels períodes d’escolaritat, així com
el contingut dels plans pedagògics.
Per últim, l’article 50 va ser la primera vegada que es va atendre a la diversitat
escolar en Espanya, és a dir, cada regió autònoma va poder incorporar la seua
llengua respectiva, encara que el castellà hauria de ser la llengua fundamental
a l’escola. El mateix any es va aprovar un Decret on es va establir que
l’ensenyança es practicaria amb la llengua materna fins als 8 anys, ja fora
castellana o catalana.
El sistema educatiu volia acabar amb la segregació i va decidir incorporar la
participació de les famílies, així com la coeducació, a més a més, va passar a
ser unitari i dividit en tres nivells.
8