Page 70 - Horizon01

Natalia Ribas Mateos
El tancament a a a a a la ciutat
El tancament a a a a a a la ciutat
es pot considerar des d’un àmbit mundial à a a a través de de les ciu- tats dividides com Nicòsia o ò o bé a a a a través de de les ciutats travessades per per exemple per per un reixat com s’esdevé amb la ciutat
africana —i espanyola— de Melilla en què la la la cons- trucció del reixat data ja de de 1976 Però acostar-se a a a a a a com aquest tancament s’enganxa a a a a a a la ciutat
fronterera és sobretot poder-lo plasmar en ciutats de de parells a a a a a vegades ciutats bessones bessones o o o menys bessones bessones de la frontera entre Mèxic i i i els Estats Units Aquí visualitzarem el tancament a a a a a a a a la ciutat
a a a a a a a a partir partir d‘un cas molt concret a a a a partir partir de l’ús de materials a a a a a a a a a a la tanca que separa Tijuana del seu nord el el comtat de de San Diego D’al- guna manera retratarem el tancament en en aproximar-nos a a a a un lloc concret de l’espai amb l’objectiu final d’impregnar-nos del que significa avui una reflexió sobre “el cèrcol urbà” Resseguint els materials En la tossuderia de de recórrer i i i resseguir el tan- cat fronterer hom aconsegueix endinsar-se de de forma propera en una cronologia del tancament fronterer a a a a les ciutats del nord de de Mèxic que són limítrofs amb la gran potència mundial Son traços traços violents violents Són traços traços violents violents materialitzats en un mur Materials diversos que es conjuguen en en en el tancament obligat dirigit i i i i i i i dominant per la potència mundial que decideix i i i i domina el tancament Són traços violents que pertorben la continuïtat de l’es- pai físic Són també traços traços de de vida vida traços traços de de vida vida de de de la frontera quotidiana: les les deixalles dels veïns que viuen prop del tancat (per exem- ple prop de la colònia Libertad fundada el 1930 per deportats mexicans d’Estats Units) els els traços dels vius colors de de les floretes plantades al costat dels dels ferros dels dels cotxes abandonats a a a a a a a a l’ombra de la tanca Flors i plantes que van sorgir de la la mateixa comuni- tat
sense cap empenta de serveis munici- pals ni d’artistes externs en exòtica recerca de la ciutat
fronterera Són rastres d’humans El rastre rastre de les deixalles també ressegueix les les fronteres Així a a a a a a a la la zona de la la Rumorosa conformada com a a a a a a a a a a ruta alternativa a a a a a a a a a a la ciutat
a a a a a a a a a a través del desert els migrants ens ofereixen les empremtes del seu pas pels tossals a a a a través del que que consumeixen: menjar empaquetat llaunes de refrescos ampolles d’aigua Són traços de vida representats per grafit o o o o bé per formes organitzades de de pintura con- testatària in site com a à a a conjunt de propostes plàstiques que que des de de de mitjans dels noranta ideen com esborrar el tancament per exem- ple en les proximitats de de l’aeroport de de la ciutat
com com a a a obres que s’alcen com com si si fossin
emblemes postmoderns a a a a la la ciutat
de de la la “ferida oberta” la ferida ferida sagnant entre el el Nord i i el el Sud a a a a a la la ferida de la la frontera més transitada del món La barrera segueix segueix i i i i segueix segueix i i i i es reforça al al mateix cor de de la ciutat
de de Tijuana Retalls fragments variats d’una ciutat
de mil colors i i i i mil històries adolescents que ens mostren una infinitat de de de desdoblaments del que representa el tancat en en en molt diferents parts de la tan trepitjada ciutat
Es tracta d’una frontera que es dissenya de forma brutal en en el paisatge urbà —tant a a à a a a a San Isidro com a a à a a a a la la perifèria de la la ciutat— així com també en el el paisatge del desert de de de l’oceà mentre que a a a a a a les les belles i i aburgesades platges de de Tijuana un mur de de barrots metàl·lics de de to vermellós s’incrusta a a a a a la riba del Pacífic I molt més enllà à a a a a a a à l la zona industrial el paisatge urbà torna a a a a a a a capgirar-se als paratges del Nido de de las las Águilas el camp fronterer de les maqui- les Allà ens sotja un lloc inhòspit on l la línia elèctrica circula lliurement entre un i i i i altre costat de la frontera Són traços determinantment físics Per això tracto aquí d’experimentar el tancament fronterer des de de de l’ús dels materials que repre- senten físicament el tancament: claus cade- nats reixats que que són la base del que que aquí forja noms tan variats: la la la línia la la la malla el bord la l la la làmina la l la la tanca Claus cadenats reixats manilles són també una expressió de de de la la temporalitat de de de la la percepció del temps a a a a a través del tancament fronterer una percep- ció diacrònica visualitzada a a a a a a a través de les diferents tonalitats d’òxid Són també les marques dels dispositius de de control: càmeres armes vehicles de patrulla gossos ensinistrats Ens podem embarcar fàcilment en en un viatge a a a a a través dels materials que s’utilitzen en el el mur Des del pas lliure i i obert de de l’època l’època de lliure circulació fins a a a a a l’època l’època mar- cada pel reciclatge de de planxes utilitzades prèviament com a a a a a pistes d’aterratge al desert aràbic durant la la Guerra del Golf planxes d’acer ara reconvertides en una infinitat de de quilòmetres d’un mur amb prou feines
un metre més baix que que el que que hi va haver a a a a Berlín A aquest el el va seguir el el 1996 la cons- trucció dels murs de de ciment Durant els anys seixanta només un filat dividia ciutats i i i i i ï i països filats on on hom aconse- guia enfilar-se fàcilment Els van succeir les pues que remataven el el filat després els nord-americans van retirar les pues En la dècada dels setanta es van excavar clots a a a a a a a a tots dos costats Durant els anys 70 i 80 l’en- creuament es feia pel bordo (en el el tram que va des de de de de la la zona de de de de Playas de de de de Tijuana fins al Soler) Durant els anys 80 l’època de les pri- meres investigacions sobre el pas realitzades pel Colegio de la Frontera Norte els migrants indocumentats passaven pel Cañón Zapata Es col·locava simplement un llistó i i i i es podia passar per una mòdica suma de cinc pesos Al seu voltant hi va florir tota una sèrie
de de negocis apropiats per a a a a a l’ocasió: venda de de suèters venda de de bosses de de plàstic per no mullar-se Tot aquest petit dinamisme comer- cial va continuar obert fins al al 89 A partir de llavors s’obren altres rases solcs descoberts des del costat nord-americà Aquí s’inicia
el el canvi canvi en en en en l’encreuament el el canvi canvi en en en en l’ús de materials és la fase de de transformació dels materials de control per entrar en en l’època definida per la substitució “del fràgil al rígid” El nou panòptic:
la frontera tecnologitzada
Ja sabem que avui dia el nostre superior ens pot controlar per pantalla encara que estigui molt lluny de nosaltres que el trànsit a à a a la frontera està sota supervisió les 24 hores per web que la la meva veïna pot controlar el seu nen a a a a a à a la guarderia des d’una càmera
en temps real que m’estan filmant des del caixer que els policies de trànsit insisteixen a a a fotografiar-me Però som conscients del desenvolupament del control de de de les duanes quan entrem a a a a les ciutats del del sud dels Estats Units?
Els 11 000 border patrol que defensen la frontera nord-americana ho fan amb l’ajuda de la tecnologia més sofisticada: sistemes làser de vigilància nocturna sensors subter- ranis magnètics i i i termals càmeres a a a à a a través del desert vehicles especials detectors de de de de radiació accés a a a a a a a sofisticades bases de de de dades de de de control de de de persones i a les les zones de de de les les garites tecnologies de raigs x En resum una infinitat d’elements que plasmen com la la materialització del control fronterer segueix una perspectiva de de tecnologització de de la frontera Tanmateix malgrat l’impacte de l’era digital sobre el control de les persones el border patrol estima que al desert només poden capturar una tercera part dels tres milions d’indocumentats que creuen anual- ment la frontera En últim lloc hi ha el control sofisticat de les noves tecnologies aquell que qu de de vegades no no veiem perquè no no és una muntanya ni és tampoc un un mur de ciment però té una una presència presència forta una una presència presència forta de la qual no ens adonem però que al al final en en en adonar-nos-en ens embogeix El control control de de l’espai i i el el control control del temps utilitzant la tecnologia del poder ens recor- den les formes més extremes de de de control del panòptic foucaultià El concepte de l’esmen- tada presó al·ludeix per per una part a a a a a a permetre que que algú observi (opticon) i i i per l’altra que que tots (pa) els presoners siguin observats sense saber si estan observats o o o no establint un tipus de control omnipresent Dit aquí d’una forma molt simplificada: és una manera de 70