Page 101 - revista DRETS

Entre d’altres coses, perquè estàvem a mitja discussió quan van venir unes eleccions i el treball se’n va anar a norris. Podíem haver intentat tancar les negociacions, que no estaven llestes, a corre cuita o acceptar que en aquell moment no es donaven les condicions per a un acord. Sí que és veritat que hi havia certa música que ja estava acordada i estàvem molt a prop. També és cert que els pactes no són tan diferents, però han desapare- gut coses que han fet possible l’acord.
Matissos?
Concrecions, més aviat. Sobre com relacionar-nos amb els plans de pensions complementaris, per exemple. En la proposta anterior es donava més volada als plans pri- vats i per nosaltres era inacceptable perquè enteníem que la major part de la població, amb salaris de misèria, no podia destinar una part del seu sou a una pensió pri- vada. No podíem mentir la població. Però aquest pacte ha estat capaç de reconduir-ho i parla de plans de pensió col·lectius, gestionats per l’empresa i la negociació col- lectiva, com a la resta d’Europa. Sobre aquesta base sí que podem treballar.
Creu que si haguessin tingut més temps abans de les eleccions haguessin arribat a un acord? O que vos- tès estiguin efectivament en el govern aquesta vega- da ha canviat la situació?
Amb més temps hauríem arribat a un acord, però el can- vi de forces després de les eleccions ha ajudat a que les converses virin a un espectre més social que l’inicial.
Ja ho ha dit que el Pacte no legisla, sinó que marca una guia per a reformes. Em quedo amb un exem- ple: quan al Pacte es parla de la prevenció del ra- cisme en ambients laborals, es diu que “l’adminis- tració exercirà el deure de cuidar per evitar racis- me o doctrines en l’àmbit laboral”. Això ens remet
Aina Vidal, durant l’entrevista | PR
directament a la necessitat de reformar lleis com la d’estrangeria, que també ajudaria a garantir les condicions laborals de moltes de les persones que es dediquen a les cures, com parlàvem al princi- pi. Hi ha compromís real d’acabar amb la llei d’es- trangeria?
És un compromís que forma part de l’acord de govern inicial
Igual que la derogació de la reforma laboral i allò no va sortir bé...
Sí. Som conscients que el Govern està conformat per dos partits que no pensen igual i això té limitacions. Si Unides Podem tingués una majoria més àmplia, la re- forma laboral probablement ja no existiria, però no la tenim. Malgrat tot, estem orgulloses de com s’està fent. És cert que en l’àmbit d’estrangeria és on més tiban- tor hi ha, però seguirem defensant el nostre programa electoral, que passa per la dignitat de les persones, el tancament dels CIE i la reforma de la llei d’estrangeria per a no seguir maltractant persones que són veïns i veïnes i que haurien de ser ciutadans de ple dret.
Haurem de fer complir la paraula del pacte de Govern. Però si alguna cosa he aprés amb les pensions és que no és suficient amb tenir un pacte signat. Necessites la pres- sió del carrer mobilitzat que reclama canvis legislatius.
Si parlem d’estrangeria o reforma laboral, aquesta pressió ja hi és.
Sí, en les pensions també hi era i va ser determinant per poder canviar la norma. Igual que sense el Sindicat de Llogateres i els moviments d’habitatge no hauríem pogut fer complir els acords de regulació dels lloguers. Necessitem pressió social que apreti aquest govern progressista per modificar la llei
101
AINA VIDAL