Page 41 - MEMÒRIA 2018 amb tapes_Neat

Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Tània Alvarez
i Carles Padrós :

Quines són les tasques que es fan abans de la declaració com
a Bé Cultural d’Interès Nacional d’un jaciment arqueològic?

La tramitació d’un expedient de Bé Cultural d’Interès Nacional ve regulat
per l’article 8 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural
català. Dels diversos passos que s’han de seguir en la instrucció, un d’ells és
l’elaboració d’un expedient.

L’expedient ha de contenir un seguit d’informació imprescindible
per poder tramitar-lo, com descriu l’article 8.4: informes històrics,
arquitectònics, arqueològics i artístics, una completa documentació
gràfica, a més d’un informe detallat sobre l’estat de conservació del bé.
És a dir, tota la informació existent sobre aquell bé a declarar. Totes les
dades obtingudes són indispensables per a poder proposar uns límits
de protecció legal. Per aquest motiu, és imprescindible revisar tota la
documentació dels jaciments, memòries, publicacions, cartografia, etc.

Per què heu triat l’exemple d’Aeso per explicar la metodologia
de treball d’un BCIN?

El cas d’Aeso és singular per diversos motius. En primer lloc, pel fet que
engloba molts jaciments, estem parlant de tota una ciutat romana, i per
tant, el volum d’informació ha estat extens i complex. Així mateix, es
tracta d’una ciutat que en la seva gran part no està excavada, però amb les
dades recollides si que sabem que resta en el subsòl de l’actual vila d’Isona,
per tant, ha estat un ‘repte’ justificar uns límits d’un bé que no es veu. Tot
i els treballs realitzats al llarg de més de 30 anys es coneixen evidències
de les defenses, amb la torres i les muralles, així com d’espais privats, amb
cases, magatzems i tallers, però no ha aparegut, fins a data d’avui, cap
element edilici de la part pública civil (carrers, places, basílica, cúria, o
fòrum en general), ni religiosos (temples) de la ciutat.

En segon lloc, cal recordar que la llei de patrimoni cultural català
determina que han de ser declarats BCIN els béns més rellevants
de Catalunya. Aquesta rellevància no ha de ser només sinònim de
monumentalitat, sinó que en aquest cas té una gran significació
científica i històrica. La ciutat d’Aeso va tenir un gran protagonisme en
la implantació romana de l’interior català, i com a punta de llança del
control dels Pirineus occidentals.

42