Page 45 - MEMÒRIA 2018 amb tapes_Neat

4. L’expedient de declaració de BCIN

L’expedient de declaració de BCIN de la ciutat romana d'Aeso (Isona)
de la ciutat romana d’Aeso (Isona)

Tània Álvarez
1

Carles Padrós 2

1
Tània Álvarez
2
Carles Padrós

1 Introducció

Els béns culturals d’interès nacional (BCIN) són la categoria de protecció de major rang que
atorga la Llei del patrimoni cultural català (LPCC) , per als béns de patrimoni cultural immobles,
3
mobles i immaterials . Segons l’esmentada llei, han de ser declarats BCIN els béns més rellevants
4
del patrimoni cultural català. La competència per a declarar els BCIN recau en el Departament
de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i en el cas de la categoria de zona arqueològica,
aquesta gestió està encomanada al Servei d’Arqueologia i Paleontologia.
Des del 2017 el Servei d’Arqueologia i Paleontologia està treballant en l’elaboració de
l’expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional de la ciutat romana d’Aeso, i per tant,
en la seva tramitació. El dia 16 d’octubre d’enguany, va sortir publicat al Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya (DOGC) la incoació de l’expedient de declaració de bé cultural d’interès
nacional en la categoria de zona arqueològica a favor de la ciutat romana d’Aeso. Per fi, després
de gairebé 30 anys de diversos intents de declaració que mai es van acabar materialitzant.

Però perquè es materialitzi aquesta incoació, el Servei ha de realitzar tot un treball de recerca
sobre el jaciment arqueològic, treball que queda recollit en una memòria o expedient. Aquest
expedient o memòria és el document on s’inclou tota la informació disponible del jaciment, però
és sobretot el document on s’argumenta el perquè protegim aquell bé i el com el volem protegir.
És a dir, la rellevància i la justificació d’un espai físic que delimitarem com a BCIN.
El procediment de declaració, que queda descrit en l’article 8 de la LPCC, és un procediment
complexe que dura 18 mesos, passant per la incoació de l’expedient (inici), el tràmit d’audiència
on els afectats poden consultar l’expedient, i presentar al·legacions, i la finalització del tràmit
amb la declaració mitjançant un acord de govern. Aquestes tres fases impliquen la notificació a
tots els propietaris dels terrenys inclosos en la declaració, així com l’Ajuntament afectat.

La declaració d’un BCIN comporta, automàticament, des de la seva incoació, el compliment
d’uns deures tant per part del propietari del terreny, com per l’Ajuntament on radica el bé, i per
tant, la tramitació de l’expedient amb la declaració final, genera una alteració dels drets dels
propietaris. És per aquest motiu, que s’han de tenir ben justificats els límits de la protecció,
5
doncs té unes conseqüències jurídiques pels interessats .

1 Responsable del Pla d’Espais de Protecció Arqueològica, Servei d’Arqueologia i Paleontologia (SAP).
2 Doctor en arqueologia.
3 Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català (DOGC núm. 1807, d’11.10.1993).
4 Segons l’article 7 de la llei, els béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles, han de ser declarats
d’interès nacional.
5 El concepte d’interessat ve regulat per l’article 4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre del procediment administratiu comú de les
administracions públiques, són aquells que tinguin drets que puguin resultar afectats.

1

46