Page 46 - MEMÒRIA 2018 amb tapes_Neat

Memòria 2018

El fet de triar el cas de l’expedient de BCIN de la ciutat romana d’Aeso, no és casual. Com veurem
ha estat un cas complexe, no només pel fet de tractar-se de més d’un jaciment arqueològic, sinó
pel volum d’informació que aglutina, doncs es tracta d’un expedient que es va començar a
treballar als anys 80 del segle XX. Així mateix, estem parlant d’una ciutat que en la seva major
part es troba en el subsòl, i per tant ha estat un repte delimitar un centre urbà que no es veu.
Com dèiem, la ciutat romana d’Aeso és en realitat un conjunt de jaciments arqueològics que es
troben sota el nucli actual de la vila d’Isona. Les referències històriques i documentals, i les
diverses intervencions arqueològiques que s’han realitzat a Isona en els últims 30 anys,
permeten afirmar sense cap mena de dubte que l’Aeso romana, citada a les fonts clàssiques, es
situa a l’actual vil·la d’Isona. Aquestes mateixes dades confirmen que la ciutat es va fundar al
final del segle II aC o el primer terç del segle I aC, i perdura, com a mínim, fins el segle V dC. Es
localitza en un indret on hi hauria anteriorment l’oppidum de l’ESO ibèrica. La ciutat romana
s’aixeca en un esperó orientat nord-est/sud-oest que dona una protecció natural en els seus
flancs més llargs, així com també al sud.

El conjunt arqueològic de la ciutat romana d’Aeso destaca per la presència de diversos trams de
muralla romanorepublicana dels segles II-I aC, així com d’una torre de factura tardana. En els
treballs desenvolupats fins al moment s’ha localitzat una porta d’accés i el sistema defensiu sud,
així com diverses domus o cases a l’interior de la muralla (Domus dels Antonii, Cal Serret o la
casa de l’hort del Fideuer), amb acabats refinats, estucs i elements decoratius que les fan
especialment interessants. A la zona sud és on es coneix millor la presència d’un barri artesà o
productiu, que començaria a créixer en aquest punt, amb el possible enderroc parcial de la
6
muralla , a partir del segle I dC. Els treballs arqueològics portats a terme entre els anys 2009-
2010, en motiu de la millora dels accessos a Isona de la C1412b, al sud, van permetre comprovar
la importància d’aquesta àrea i a la vegada es va demostrar quan de desconeguda és l’extensió
total de la ciutat i la seva àrea propera. Ara bé, de tots aquests elements, en l’actualitat només
estan en la superfície, per tant visibles, els dos trams de muralla i la torre.
Aeso és un excel·lent exemple de romanitat a l’interior de Catalunya i així ho demostra el fet que
sigui el segon centre urbà romà més septentrional de l’àmbit dels pirineus catalans, després de
Iulia Libica (Llívia, Cerdanya). En el cas d’Aeso, la tramitació de la seva declaració com a BCIN es
basa en el fet de les importants evidències arqueològiques conservades, però també de les que
encara romanen enterrades, doncs la protecció del BCIN s’ha d’entendre també com una mesura
de caràcter preventiu. Així mateix, l’objectiu del Servei d’Arqueologia i Paleontologia és donar
protecció a totes les ciutats romanes conservades i conegudes en el territori català, algunes ja
gaudeixen de l’esmentada protecció com ara Empúries, Tarragona, Badalona, Mataró i
Guissona.

2 Antecedents Històrics

Les excavacions arqueològiques realitzades a Isona han permès constatar la presència
d’elements constructius pertanyents a un assentament indígena anterior a la fundació de la
ciutat romana d’Aeso, del que destaquen algunes estructures, especialment un mur atalussat i
de certa envergadura paral·lel a la muralla romana, que en algun punt li fa de fonamentació
(Payà et al. 1994, 156). Aquesta construcció fa pensar, possiblement, en la muralla de la ESO
ibèrica. Aquest oppidum correspondria probablement al poble indígena que citen les fonts
clàssiques (Liv. 34, 20-21).
Entre els anys 140-120 aC, el registre arqueològic d’Isona documenta la possible instal·lació d’un
campament militar romà (Payà et al. 1994, 156), evidència confirmada recentment per la

6 Segons es desprèn de les dades disponibles de la intervenció arqueològica a l’hort del Fideuer l’any 1989.

2

47