Page 51 - MEMÒRIA 2018 amb tapes_Neat

Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà

Així doncs, la ciutat romana es troba situada, només en part, sota l’àrea actualment edificada de
la vila d’Isona, mentre que el gruix de la seva superfície s’estén per terrenys agrícoles.
Al llarg dels anys 80 i 90 del segle XX es va posar en valor la muralla i la torreta a l’oest, així com
l’excavació d’algunes àrees interiors de la ciutat, entre elles la domus dels Antonii, la domus de
i la domus de l’hort del Fideuer. Potser el treball més destacat és la realització de desenes de
sondejos en els horts sud de la població, per conèixer l’estat i l’extensió de les restes, per tal de
delimitar la ciutat per a la declaració del BCIN . Ara bé, la manca de treballs de recerca recents
12
a Isona ha fet que no s’hagi avançat en la seva excavació i coneixement sistemàtic. Ha estat en
les excavacions preventives on s’ha assolit el major coneixement de les últimes dècades, com
en la Domus de Can Serret o a la zona del serrat dels Espinyers. Per tant, ens trobem davant una
ciutat romana en bona mesura desconeguda i a la vegada amb un gran potencial. Fins a dia
d’avui, s’han realitzat un total de 21 intervencions arqueològiques i tres prospeccions
geofísiques, aquestes últimes dividides en sis zones geogràfiques diferents. Els treballs han
permès, de manera general, recuperar la configuració i delimitació de la ciutat romana d’una
manera genèrica (Fig. 2-3).
13

12 Els treballs o recerca moderna a la ciutat es van iniciar el 1987 a partir del projecte PRAMA. El Programa de Recerques
Arqueològiques al Municipi d’“Aeso”, PRAMA (Isona) presentat pel Sr. Ferran Puig i Verdaguer al Servei d’Arqueologia de Catalunya
el desembre de 1986, estava format per un grup de joves arqueòlegs que van avançar en el coneixement arqueològic d’Aeso entre
finals dels anys 80 i principi dels 90 del segle XX, gràcies principalment al finançament del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de
Catalunya, l’Ajuntament d’Isona i altres institucions. A partir de 1990, després de l’aprovació del Programa d’Arqueologia Urbana
l’any 1989, va ser el mateix Servei d’Arqueologia el que va gestionar i finançar les actuacions arqueològiques de delimitació de la
ciutat fins l’any 1995, sempre encarregades a l’equip tècnic de PRAMA.
13 Cal tenir present que no s’han referenciat en aquest mapa l’excavació de la plaça del Bisbe Badia de l’any 1998, ni la prospecció
geofísica en diversos indrets de l’any 1989.
7

52