Page 49 - MEMÒRIA 2018 amb tapes_Neat

Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà

És important també, quan es vol reconstruir i saber què ha passat en una ciutat, conèixer la seva
evolució urbana. En el cas d’Isona ha estat un repte, doncs es tracta d’un municipi completament
reconstruït en els anys 40 i 50 del segle XIX, i per tant, gairebé no queda cap estructura o edifici
antic. Ens molts casos s’ha perdut, malgrat sabem que va existir. Per tant, per saber què havia
passat a Isona abans d’aquesta reconstrucció, calia trobar una cartografia i plànols anteriors a
l’esmentada reconstrucció. Informació, que vàrem poder trobar en els Arxius de Lleida.
L’altra documentació que ens ha ajudat a reconstruir la ciutat abans d’aquesta gran remodelació
han estat les fotografies antigues, on hem pogut observar una gran quantitat de material
arqueològic romà que es va anar reaprofitant en diferents moments de la història d’Isona. Un
darrer punt d’informació rellevant, ha estat una entrevista oral, d’un senyor que va viure als
anys 40 i 50 del segle XX a Isona, moment, com ja hem dit de gran alteració del subsòl provocat
per les obres de reconstrucció de la Dirección General de Regiones Devastadas. Aquestes obres
van comportar uns grans moviments de terres, i per tant, van provocar que es desenterressin
restes arqueològiques, algunes recuperades, i d’altres segurament perdudes.

També hem realitzat un nou aixecament topogràfic per comprendre quina és l’orografia on
s’assenta el poble d’Isona. Veure les pendents i les inclinacions i poder intuir a quina profunditat
es troben les restes arqueològiques que encara romanen sota terra.

Amb tota aquesta informació, com hem indicat, que alhora hem recollit també sobre la
planimetria hem aconseguit aproximar-nos, objectivament i justificadament, a l’extensió que
podria haver tingut la ciutat romana d’Aeso.

A continuació presentem aquesta informació:

En l’expedient de BCIN es planteja una extensió de la ciutat romana, i dels barris extramurs, que
suposen gairebé 12 hectàrees i es delimita en tres àrees ben diferenciades, proposades pels
autors d’aquest article, en el moment d’elaborar la memòria de l’expedient de BCIN. En
l’actualitat la població d’Isona no ha crescut de forma homogènia damunt del què seria la ciutat
romana, sinó que la seva part nord estaria urbanitzada des del clos medieval fins al final del
carrer de la Soledat on comencen els horts. Ara bé, per les evidències arqueològiques
identificades sabem que la ciutat romana tindria una muralla de tancament que transcorreria
pels horts del Cavaller i del Fideuer i per tant, s’inclouen també en la zona urbana actual per
coherència en la descripció. A partir d’aquí comença una zona d’horts i camps, també amb
evidències arqueològiques (Fig. 1).

5

50