Page 48 - MEMÒRIA 2018 amb tapes_Neat

Memòria 2018

Durant l’època moderna i primera part de l’època contemporània la vila i la comarca van
participar de les diverses guerres i moviments, que d’una manera o altra, alteraven el seu dia a
dia, tot i que en molts casos de manera col·lateral. Potser l’esdeveniment més rellevant, és la
que recull P. Madoz, en què durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840), concretament durant
l’any 1834, el cabdill carlí Bartomeu Porredon i Cirera “El Ros d’Eroles” va realitzar una defensa
aferrissada de la vila enfront dels liberals, encapçalats pel governador del partit de Talarn. El
primer, amb 200 homes, va resistir un atac inicial, tot i que seguidament va haver d’abandonar
Isona, amb el reforçament de les tropes liberals (Madoz 1845-1850, 464).

De nou en paraules de P. Madoz, en què en el moment de realitzar el seu recull de dades, a la
vila encara existien algunes torres i una porta al sud-est, a més d’antics murs d’aquesta població
(Madoz 1845-1850, 464). Entenem que aquestes restes serien medievals, especialment aquest
portal al sud-est, corresponent, segurament, al que hi hauria a tocar de Cal Cavaller. Pel que fa
als murs i torres, podrien fer referència a restes més antigues, de difícil atribució amb les dades
disponibles.

L’últim episodi històric important en el que té protagonisme Isona va ser la Guerra Civil
Espanyola (1936-1939). Durant l’any 1938 Isona i la zona del Segre van ser front de guerra,
acumulant bombardejos, atacs i contraatacs dels dos bàndols, que van ocasionar una gran
destrucció del centre urbà de la vila.
Per tant, amb aquesta descripció històrica es reafirma el caràcter estratègic o de frontera de la
zona d’Isona, amb casos tan clars com el període musulmà, les guerres Carlines o la última
Guerra Civil Espanyola.

3 Delimitació del BCIN

Com ja hem apuntat, proposar la delimitació de la protecció d’un BCIN no és fàcil i encara més
quan allò que vols protegir no es veu, com és el cas de les restes de la ciutat romana d’Aeso que
romanen en el subsol. Per aquest motiu, prèviament a la incoació hi ha tot una feina de recerca
documental i interpretativa de les dades, que en el cas d’Aeso ens ha suposat més d’un any.
El punt de partida és consultar les dades de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya,
9
disponibles també online , per tal de saber quins jaciments hem de protegir, i on han anat
apareixent les restes. Tanmateix, és important saber on s’ha intervingut arqueològicament
encara que els resultats de les intervencions hagin estat negatius, doncs ens pot donar una idea
10
de la profunditat on apareix el nivell geològic , i per tant, l’absència d’actuació antròpica. Calia
doncs, revisar tota la documentació administrativa disponible, tots els permisos que s’havien
donat dins del municipi, que com ja apuntem ens remuntàvem fins els anys 80 del segle XX. Tota
aquesta informació, un cop revisada, s’ha anat col·locant en un plànol, amb totes les dades
georeferenciades, per anar confeccionant una nova planimetria arqueològica d’Isona.
Òbviament s’ha revisat tota la bibliografia relativa al municipi per disposar del màxim
d’informació possible respecte a la història i l’urbanisme de la ciutat. En el cas que la bibliografia
ens ha generat dubtes, o em trobat algun error, ens ha obligat a revisar les fonts històriques
originàries, i per tant, hi ha hagut una feina exhaustiva de revisió de la documentació dels arxius.
En aquest cas, hem consultat documentació de l’Arxiu Històric de Lleida i de l’Arxiu de la
Diputació de Lleida.

9 http://sig.gencat.cat/portalsigcultura.html
10 Són aquells nivells de terra o pedra no antropitzats.
4

49