Page 88 - MEMÒRIA 2018 amb tapes_Neat

Memòria 2018

conservació. L’ara (o altar) situada actualment a la planta baixa del Museu
té una història similar a la de les làpides i pedestals. Malgrat no tenir
inscripcions, el fet de ser un gran bloc de pedra ben tallat i amb motllures
devia cridar l’atenció en el moment de la seva descoberta, en una data i
lloc que ens són desconeguts.

A la dècada de 1970, l’ara es trobava al magatzem municipal. D’allà, fou
traslladada a la via pública, en un espai especialment habilitat davant
del dipòsit d’aigua. Posteriorment fou reubicada al jardinet de davant de
l’Ajuntament. Finalment, s’integrà a la col·lecció del Museu.

Descripció

L’altar està tallat d’un únic bloc de pedra calcària cretàcica, amb
presència de fòssils. Aquest material és el predominant en les làpides i
pedestals romans d’Isona, i diversos estudis apunten a que provindrien
d’una o vàries pedreres locals.

La talla del bloc és de secció quadrada en tots els seus segments, i grosso
modo té un alçat rectangular, amb les
parts inferior i superior més sortints.
Està format per tres segments:

• La base, de 28,5 cm d’alt i 77,5
d’ample, amb un plint inferior llis
bisellat a la seva part superior i
finalment rematat per un tor que
fa de transició cap al fust.

• El fust, de 55 cm d’alt i 62 d’ample,
amb un acabat totalment llis, sense
ornaments ni inscripcions.

• La cornisa, de 22,5 cm d’alt i amb
un perfil motllurat que parteix de
l’amplada del fust fins els 78 cm a
la part superior, que ofereix una
superfície llisa.

Les línies netes i austeres de l’altar Imatge de l’ara des d’un angle,
tan sols s’alteren en dos punts: en un en la qual s’hi aprecien les motllures
dels costats del fust hi ha practicat i l’orifici d’una de les cares.

89