Page 89 - MEMÒRIA 2018 amb tapes_Neat

Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà

un orifici rectangular, de 13 cm d’alt, 11,5 d’ample i 11 de profunditat,
aparentment originari. Just per sobre d’aquest orifici, ja en la superfície de
l’altar, hi ha un petit rebaixament ovoide. Mentre que l’orifici rectangular
del costat és de difícil interpretació (potser s’hi encaixava un element
de fusta o metall), el rebaixament superior podria correspondre al que
habitualment s’identifica com a receptacle dels líquids vessats durant les
cerimònies o bé procedents dels sacrificis.

Funció

El calendari romà era ric en festivitats, en cadascuna de les quals calia
complir amb uns ritus litúrgics concrets per demanar el favor dels
déus o aplacar el seu ànim. Així mateix, hi havia rituals no destinats
als déus, sinó als esperits dels difunts. Això definia dues esferes
diferenciades de religiositat, una de caire públic i una altra de privada,
que es manifestaven en llocs específics: temples, santuaris a l’aire lliure,
necròpolis i, fins i tot, la llar. Alhora, donava lloc (segons cada cas) a
que els oficiants fossin magistrats públics, sacerdots, el magister collegii
(representant d’una de les múltiples associacions que hi havia) o el pater
familias (cap de la família).

Les cerimònies acostumaven a començar amb una invocació, seguida
d’una pregària i, finalment, un sacrifici. Allò que calia sacrificar depenia
del déu en concret, de la festivitat que s’esqueia o de si es tractava d’un
difunt, i no exclusivament es tractava de matar un animal. Els sacrificis
podien correspondre a l’ofrena de menjar (fruita, cereals, pa, formatge,
oli, vi...) o a la crema de cera o encens (com ha perdurat en la tradició
cristiana).

En tota aquesta diversitat de rituals, llocs, oficiants i ofrenes, hi ha un
element comú: l’altar, que era on es realitzava el sacrifici. Coneixem altars
domèstics de petites dimensions, que podien ser fets de ceràmica, fusta,
pedra o metall (segons la riquesa de la família). Per als rituals funeraris,
sovint s’utilitzava un altar de pedra o ceràmica) que formava part de la
mateixa tomba, amb un orifici a través del qual el vi sacrificat arribava
al difunt. Per als rituals públics, finalment, s’utilitzaven grans altars
fixes, generalment fets amb pedra. A aquest darrer grup és al que sembla
pertànyer l’ara conservada al Museu de la Conca Dellà.

90