Page 90 - MEMÒRIA 2018 amb tapes_Neat

Memòria 2018

Interpretació

Com hem comentat anteriorment, es desconeix el lloc originari
d’ubicació d’aquesta ara, tot i que presumiblement es trobaria dins
el recinte urbà de l’Aeso romana. El seu punt d’instal·lació exacte és
més difícil d’establir. Un altar d’aquestes característiques podria estar
instal·lat en un espai públic (com el fòrum), en un santuari a cel obert
delimitat o formant part d’un edifici. En el cas de tractar-se de l’ara d’un
temple, cal tenir en compte que hauria estat instal·lat en l’escalinata
d’accés, on s’hi podia agrupar la gent que formés part de la celebració,
i mai a l’interior (espai reservat als déus i als sacerdots que en tenien
cura).

Les seves característiques formals no permeten datar-lo amb precisió, si
bé pot concordar amb el moment de màxima esplendor de la ciutat, entre
finals del segle i dC i finals del segle ii dC. A aquest període pertanyen
les múltiples inscripcions epigràfiques, que reflecteix la puixança d’una
classe dirigent que embelleix la ciutat (alhora que reafirma la seva posició)
amb plaques, pedestals i estàtues en espais públics. En aquest context s’hi
pot encabir un embelliment dels espais religiosos, plasmat en un element
fonamental com és l’altar.

Bibliografia

Bowerman, H. C. (1913): Roman sacrificial altars: an archaeological study of
monuments in Rome.

Fabre, G; Mayer, M.; Rodà de Llanza, I. (1985): “La producción
epigráfica de Isona”, a XVII Congreso Nacional de Arqueología (17. 1983.
Logroño), p. 667-700.

Fabre, G; Mayer, M.; Rodà de Llanza, I. (1985): Inscriptions romaines de
Catalogne. II, Lérida.

Gutiérrez Garcia, A. (2013): “Invisible quarries? Locating the origin
of stone sources of Roman Aeso (modern Isona, Lleida, Spain)”, a
Archeologia Postmedievale, 17, p. 41-49.

Marqués, N. F. (2018): Un año en la antigua Roma. La vida cotidiana de los
romanos a través de su calendario.

91