Page 7 - Girona Romana

La c¡utat romana de Gerunda s'al9e en l'¡n-
dret més indicat si tenim ben present el que fou
causa de la seva fundació ¡que marcá durant
molts de segles la seva história: el control del
camí nord-sud.
Arraulida en els contraforts darrers de les
Gavarres, i s¡tuada en un pendent de pronunciat
desn¡vell, amb el punt més enla¡rat a la Torre
Gironella i el més baix al carrer de les Balleste-
r¡es, peró en cap moment dalt d'un puig enturo-
nat ¡ dom¡nador, aprof¡tá uns penya-segats ben
marcats immediatament damunt dels arenals
del r¡u Onyar, a llevant, ¡ damunt de la vall del riu
Gall¡gants, a tramuntana, ¡ en func¡ó d'un proba-
ble gual situat entre Sarriá de Ter i la barr¡ada
del Pont Major, que permetia, des d'époques
remoles, travessar sense problemes tot l'any
una barrera natural de més entitat del que pot
semblar actualment, per esdeven¡r porta sól¡da
en les relac¡ons nord-sud pelgran i vellcaml que
és el passadís de la Depress¡ó Pre-litoral.
Posseim ¡nformació sobre les pr¡meres mu-
ralles de Gerunda bastides en un opus pol¡gonal
fent servir la pedra de Girona i un segon recinte
murat, d'opus quadratum, bast¡t de pedra sor-
renca, de la darreria del segle tercer o molt al
princ¡p¡ del quart, una fortificac¡ó sÓlida ¡ ef¡caq
que continuá fent-se serv¡r d urant molts segles ¡,
amb algunes modificacions ¡millores, com a
For9a Vella o acrópol¡s urbana f¡ns al segle xV o
més. Pel que fins ara sabem, el rec¡nte ba¡x-
republicá, d'opus pol¡gonal, ¡ el ba¡x-¡mper¡al,
d'opus quadratum, coinc¡deixen ut¡l¡tzant, les
muralles més tardanes, el parament de calcária
nummulftica de fonamentaciÓ.
En negre, els paraments antics conservats o
ben coneguts, tant de les muralles ant¡gues com
de les més modernes, amb la indicac¡ó dels tres
portals coneguts, del segon rec¡nte murat (1)
Portal Nord o Sobreportes. 2) Portal Sud.3)
Poña Ruf¡na. 4) Poterna Boschmonar); les flet-
xetes indiquen el sector de llevant, on un desni-
vell pronunciat féu innecessária la construcció
de grans obres defens¡ves.

r *r-