Page 8 - Girona Romana

218 aC anys o immediatament després,
Anníbal, després de travessar el peró suposadament en relació amb
riu Ebre, els Pirineus iels Alps, la campanya de Cató ¡ la pac¡f¡ca-
arriba a la vall padana. Comenga la ció subsegüent, hom basteix un
Segona Guerra Púnica. Els romans praesidium, una fortilicació per-
desembarquen a E m porion. manent, dalt del turó que domina
per ponent la ciulal d'Emporion i el
206 aC seu port, dest¡nat a vig¡lar els indí-
Publ¡ Corneli Escipió, anomenat l'A- genes, a cobrar tributacions ¡a
fricá, aconsegueix véncer els car-
controlar un port de mar enorme-
tag¡nesos a Hispánia. Roma con-
ment important.
trola des d'ara tota la faixa oriental i Comenga a gran escala el gran
merid¡onal de la Península lbérica.
comerQ entre la ltália tirrénica i la
202 aC Península lbér¡ca, on el producte
V¡ctória romana a Zama (Tunísia). principal és el vi. El port empor¡tá
Fi de la Segona Guerra Pún¡ca. hi jugará un paper de primera
magn¡tud.
197 aC
Creació per part del senat de les
dues províncies a Hispan¡a:la Ulte-
rior, que correspondria aproxima-
dament a l'actual Andalusia, ila
C¡ter¡or, que correspon a la faixa
de llevant de la península i a la vall
baixa i mitiana de l'Ebre.
Esclata la gran revolta indígena
contra el domini romá.

195 aC
El cónsol Marc Porci Cató desem-
barca a Emporion després d'ex-
pulsar de Rhode una guarnició d'i-
bers revoltats. Esclafa en combat a
camp obert les forces rebels, no
gaire lluny d'Empúries; inicia una
sér¡e d'accions de cástig i de reco-
neixement del territori i arriba, se-
gons sembla, a les portes de Nu-
mant¡a, a la Meseta Nord. D,ales-
hores engá no hi haurá cap nou
intent de revolta per part dels ¡bers
de Catalunya, llevat d'alguns pro-
blemes menors amb tr¡bus del pre-
Totre sepulcral romana de
p¡rineu idel Pirineu. En aquests
Vilablareix.

;§§;